Gols decisius

El mateix Linares, amb tres gols, va ser un dels màxims golejadors de l'europeu, i pràcticament tots van ser decisius. L'un, el ja comentat contra Portugal en les semifinals; i l'altre, el gol que certificava l'empat contra Sèrbia en la segona fase de la jornada de grups. Sense aquest gol, Espanya hauria quedat segona i s'hauria vist les cares en les semifinals contra Itàlia, i la història ben bé hauria pogut ser una altra de molt diferent. Una altra diana decisiva és la que va aconseguir Javi Rodríguez, que va marcar el tercer i últim gol de la final –l'únic que va aconseguir en tot el torneig–, que gairebé sentenciava el matx a favor dels espanyols. Només Feller, el porter italià, va aconseguir escurçar distàncies a deu minuts del final marcant l'1-3 definitiu, però no n'hi va haver prou. Una bona defensa espanyola en la recta final del partit va acabar de certificar la victòria. Per la seva banda, Jordi Torras va aconseguir el quart gol en la golejada a Ucraïna (6-2) en la primera jornada de la fase de grups. Amb aquest títol, la selecció espanyola va aconseguir lluir un palmarès d'autèntic escàndol. Campiona d'Europa per quarta vegada en la seva història (1996, 2001, 2005 i 2007), a banda de ser la vigent campiona del món. Eren, en total, cinc finals consecutives cantant la mítica cançó de Queen We are the champions. Tot va començar a Guatemala l'any 2000, quan la selecció va vèncer la totpoderosa Brasil per 4-3. A partir d'aquí, sempre que havia arribat a la final, va sentir l'himne des de l'esglaó més alt del podi: or europeu a Moscou 2001 (2-1 contra Ucraïna), or en el mundial 2004 a Taipei (2-1 contra Itàlia), or en l'Eurocopa d'Ostrava 2005 (2-1 contra Rússia) i, finalment, l'or continental a Portugal. Pel camí, Espanya només va perdre l'europeu del 2003, quan va caure en les semifinals del torneig.

Camí difícil, torneig impecable

Per guanyar l'Eurocopa a Portugal no va tenir un camí de roses. En la fase de grups es va desfer amb solvència d'Ucraïna (6-2), però va empatar en la segona jornada contra Sèrbia (1-1). L'empat in extremis dels serbis va obligar el conjunt espanyol a golejar Rússia (1-4) per aconseguir la primera posició del grup, amb set punts, certificant el seu accés a les semifinals, en les quals se les va veure amb els amfitrions. Aquest va ser el partit més complicat de tota la competició. Espanya va aconseguir la gesta d'empatar un 2-0 en contra quan faltaven poc menys de cinc minuts per al final. Daniel i Andreu Linares obligaven a anar a la loteria dels penals per decidir qui passaria a la final. La victòria per 4-3 va certificar l'accés. En la final, Espanya es va haver d'enfrontar amb Itàlia, que es va desfer de Rússia (2-0) en les semifinals. La final contra Itàlia, lluny del patiment que van suposar els partits contra Sèrbia o Portugal, va tenir un dominador clar: Espanya. Els gols de Marcelo, Daniel i Javi Rodríguez certificaven una victòria que, tot i que el porter italià Feller escurçava diferències a més de deu minuts per al final, en cap moment es va veure en perill. La selecció espanyola va guanyar amb solvència i no va patir pel títol, tot i la insistència en els últims minuts d'Itàlia per escurçar la diferència en el resultat. Així doncs, els jugadors catalans es van erigir en peces molt importants dins l'entramat tàctic del combinat espanyol, i van participar de manera activa en el triomf final. El seu pes a l'equip va ser decisiu i no es concep un període tan prolífic de títols sense la presència d'aquests jugadors. La seva aportació es va veure recompensada en forma de victòries, uns fruits que va recollir, de manera merescuda, la selecció espanyola. El seu talent, combinat amb l'esforç, els ha reservat un lloc en la història d'aquest esport.