El CP Olot es va fer ahir un autohomenatge a Fontajau en la jornada final de la copa de les Nacions. Els campions d'Europa i del món de grups grans van interpretar per darrera vegada en una competició oficial el seu xou Nothing is impossible i ho van fer amb tanta perfecció i elegància que la comunió amb els 3.000 aficionats va ser total. La victòria es donava per descomptada, però els jutges van premiar aquesta obra mestra de Ricard Planiol amb cinc deus de 12 per primer cop en tota la temporada. El balanç del 2013 és pletòric: campions gironins, catalans, estatals, europeus, mundials i, ara, de la copa de les Nacions.

Aquest equip, que és per mèrits propis la joia de la corona del patinatge català, va completar la seva memorable participació a Fontajau escoltant d'esquena l'himne espanyol, xiulat a cor què vols per tota l'afició catalana. Va sonar una versió reduïda (19 segons) –tallada de manera maldestra amb els acords del We are the champions– davant la cara de perplexitat, tot i que ja comença a estar-hi acostumat, del president de la federació espanyola, Carmelo Paniagua. Uns minuts abans, l'himne italià, en honor de l'equip vencedor de la prova de quartets –Artiskate– va ser aplaudit amb tots els honors.

La festa final a Fontajau d'aquesta primera copa de les Nacions no va decebre la legió cada vegada més gran de seguidors que té el grup de xous, una modalitat en què l'esport i l'art es fusionen d'una manera en què es fa difícil veure la frontera entre l'un i l'altre, com en la també nostrada natació sincronitzada. Els ecos del Cirque du Soleil, la dansa moderna, el ballet clàssic, la música new age i els sons tribals, són clarament visibles en l'esforç que fan els directors artístics i els patinadors per sorprendre el públic amb un petit xou (cinc minuts) que no necessita una tècnica superlativa –a l'estil de Disney on ice– per atraure les emocions de l'espectador i l'interès dels jutges. L'exemple més clar va ser el del CP Girona. Van ser els primers a sortir amb Neither you, noir I. Jugaven a casa i van fer l'actuació de la seva vida. Amb una música encisadora i aires de tango, tots els moviments van sortir a la perfecció i el premi va ser un ruixat de nous per part dels jutges que van valer un segon lloc històric. El bronze va anar a parar mans del Trisino italià amb el xou Lightness, clarament inspirat amb el ballet clàssic.