Bellesa i dignitat
Copa de les Nacions. L'Olot s'exhibeix en els grups de xou amb una actuació que commou i que li dóna el títol en un campionat que acaba amb una xiulada monumental a l'himne espanyol
El CP Olot es va fer ahir un autohomenatge a Fontajau en la jornada final de la copa de les Nacions. Els campions d'Europa i del món de grups grans van interpretar per darrera vegada en una competició oficial el seu xou Nothing is impossible i ho van fer amb tanta perfecció i elegància que la comunió amb els 3.000 aficionats va ser total. La victòria es donava per descomptada, però els jutges van premiar aquesta obra mestra de Ricard Planiol amb cinc deus de 12 per primer cop en tota la temporada. El balanç del 2013 és pletòric: campions gironins, catalans, estatals, europeus, mundials i, ara, de la copa de les Nacions.
Aquest equip, que és per mèrits propis la joia de la corona del patinatge català, va completar la seva memorable participació a Fontajau escoltant d'esquena l'himne espanyol, xiulat a cor què vols per tota l'afició catalana. Va sonar una versió reduïda (19 segons) –tallada de manera maldestra amb els acords del We are the champions– davant la cara de perplexitat, tot i que ja comença a estar-hi acostumat, del president de la federació espanyola, Carmelo Paniagua. Uns minuts abans, l'himne italià, en honor de l'equip vencedor de la prova de quartets –Artiskate– va ser aplaudit amb tots els honors.
La festa final a Fontajau d'aquesta primera copa de les Nacions no va decebre la legió cada vegada més gran de seguidors que té el grup de xous, una modalitat en què l'esport i l'art es fusionen d'una manera en què es fa difícil veure la frontera entre l'un i l'altre, com en la també nostrada natació sincronitzada. Els ecos del Cirque du Soleil, la dansa moderna, el ballet clàssic, la música new age i els sons tribals, són clarament visibles en l'esforç que fan els directors artístics i els patinadors per sorprendre el públic amb un petit xou (cinc minuts) que no necessita una tècnica superlativa –a l'estil de Disney on ice– per atraure les emocions de l'espectador i l'interès dels jutges. L'exemple més clar va ser el del CP Girona. Van ser els primers a sortir amb Neither you, noir I. Jugaven a casa i van fer l'actuació de la seva vida. Amb una música encisadora i aires de tango, tots els moviments van sortir a la perfecció i el premi va ser un ruixat de nous per part dels jutges que van valer un segon lloc històric. El bronze va anar a parar mans del Trisino italià amb el xou Lightness, clarament inspirat amb el ballet clàssic.
Torrons i entrenaments
L'entrenador que ha dut CP Olot al cim, Ricard Planiol, no va amagar l'eufòria per la victòria. “Això d'avui era, en certa manera, una celebració del mundial, perquè vam haver d'anar tan lluny [Taiwan] que hem pogut estar al costat de la gent d'Olot, la que ens dóna suport dia a dia. La victòria i la temporada és per a ells.” El xou encara es podrà veure en una última exhibició a Olot, probablement al juny, però Planiol i tot l'equip ja estan preparant la coreografia que el 2015 els ha de permetre mantenir el seu domini universal. L'ètica de treball al club és impecable: “Hi estem treballant i no pararem ni per Nadal; suposo que haurem de combinar els torrons i els entrenaments, perquè al maig ho haurem de tenir a punt.”