La impertinència dels més joves es pot tolerar un dia. Dos, també. Tres ja no. Això devia pensar Miguel Ángel Jiménez en la tercera jornada de l'obert d'Espanya a Caldes de Malavella, en la qual el jugador andalús, un dels més veterans al camp de Caldes –50 anys el contemplen–, va passar a l'atac i va avançar de la vuitena a la segona posició. La seva targeta fins al forat 14 –gairebé impol·luta, amb un sol bogey i sis birdies– li va permetre assolir el lideratge provisional (-7), però en els quatre últims va fer dos bogeys (15 i 18) que finalment el van deixar a dos cops de Thomas Pieters, que continua líder malgrat els seus 22 anyets. Podria ser el fill de Jiménez, que va protagonitzar un dels cops més espectaculars de les tres primeres jornades. Va ser en el green del forat 13, en el qual va embocar des d'uns 20 metres. “No m'he aplaudit a mi mateix perquè no podia”, explicava l'andalús.

Al seu rival belga no se li poden treure mèrits. Potser va fer la seva pitjor targeta en tres jornades (71, un sota par), però va aguantar l'escomesa sobretot gràcies a la segona part del recorregut després d'un inici irregular. La temprança de Pieters l'ha dut a una regularitat admirable (69+69+71). En canvi, qui es va enfonsar en el pou va ser Eddie Pepperell, líder en la primera jornada. L'anglès és una altra jove promesa –23 anys– amb un bagatge professional encara pobre. Ahir ho va posar de manifest amb el pitjor recorregut de la jornada (+7), que el va deixar fora dels trenta millors. Caldrà veure si a Pieters no li passa el mateix avui i és capaç de suportar l'alè al clatell de tot un gat vell com Jiménez, que no ha guanyat mai l'obert d'Espanya en 27 participacions i que es pot convertir en el jugador més veterà que guanya un torneig del Circuit Europeu. “Jugar amb Jiménez serà divertit. Puc aprendre molt d'ell. No he jugat mai contra ell ni contra cap dels grans noms del golf”, va dir Pieters.