Xavier Agustí - barcelona
La seva enorme experiència, la capacitat intimidatòria (2,00 m i 110 kg) i la flexibitat d'Arpad Sterbik (Senta, 1979) ha estat fonamental en tots els grans partits en les dues temporades a la porteria del FC Barcelona. Ha estat en les quatre edicions de la lliga de campions disputades a Colònia, però encara no n'ha guanyat cap. Admet que potser ja li toca guanyar-la, i més si aquesta és la seva última temporada en el Barça. No ho assegura, però tampoc tanca la porta a canviar d'aires. Amb Daniel Saric forma un parella de porters d'autèntic luxe.
Va tenir una actuació estel·lar contra el Rhein Neckar Löwen, però ja ha passat un mes i no ha tornat a jugar.
Estava descansant [riu]. La veritat és que no vaig tenir sort perquè en els primers minuts d'aquest partit vaig rebre un cop al maluc i després se'm va carregar un bessó. Des d'aleshores vam decidir recuperar-nos bé de tot plegat pensant només en la final a quatre.
Vistes les conseqüències, està pagant una tornada a la competició prematura després de l'operació al menisc?
No, no, aquell partit era molt important. Ens ho havíem de deixar tot a la pista per aconseguir la remuntada, conscients que amb la classificació disposaríem d'un mes per recuperar-nos. I així és com ha estat. Jo no era l'únic que tenia molèsties. Karabatic també va sortir tocat d'aquell partit. Ho vam donar tot i ara, en general, estem bé.
És l'únic jugador que haurà competit en les cinc edicions de la final a quatre de Colònia (dues amb el Ciudad Real, una amb l'Atlético de Madrid i dues més amb el FC Barcelona). Tenint en compte que van haver de remuntar set gols al Rhein Neckar, és la vegada que ha costat més guanyar-se la classificació?
Les finals a quatre de Colònia les he jugat totes, però encara no n'he guanyat cap. Potser ja toca. En les eliminatòries prèvies, a més d'obtenir un bon lloc en la lligueta, has de tenir sort en els sortejos i fins ara havien anat bastant bé. L'any passat ja ens va tocar l'Atlético de Madrid, també bastant difícil, i aquest cop el Rhein Löwen. Cada cop van sorgint més equips i amb més potencial i, per tant, cada cop és més difícil.
Afronten la competició amb millor disposició que la temporada passada?
Espero que sí. Hi ha jugadors amb petites molèsties, però penso que no hi haurà baixes.
L'any passat Rutenka, amb cinc títols, gosava dir que en el decurs de la seva carrera volia superar les set copes d'Europa de Txepkin, Barrufet i O'Callaghan. De la plantilla blaugrana, vostè, amb els tres títols amb el Ciudad Real, és qui el segueix. Té fites tan ambicioses?
És clar que sí. La lliga de campions és el millor torneig de clubs que pots guanyar. A veure fins on puc arribar.
Mattias Anderson i Sorenn Rasmussen tenen 36 i 37 anys, respectivament. El Flensburg també disposa d'una porteria amb molta experiència. Com els valora?
Anderson, el conec força perquè és de la meva quinta i des de petits que ens hem enfrontat diverses vegades. És un porter bo i ha jugat aquí en el Barça, el Kiel i en altres grans equips. L'any passat i aquest ha demostrat una forma impressionant. I, si no, quan toca entrar a Rasmussen també fa molt bé la feina. Formen una gran parella de porters.
Què més destacaria del Flensburg?
És un grup molt bo. Alfred Gislason és un gran entrenador i tenen la base de la selecció danesa. És un grup molt complet. No serà, ni de bon tros, un rival fàcil, i menys jugant a Alemanya. El partit no tindrà res a veure amb els altres que hem jugat durant la temporada en la lliga de campions. Tot es jugarà en 24 hores i dos partits.
S'ha especulat sobre la seva marxa al Vardar i l'arribada de Landin. A Colònia farà els últims partits com a blaugrana?
L'any passat ja vaig tenir ofertes. Ara el que vull és acabar la temporada i després ja es veurà el que passarà. No puc assegurar que el curs vinent continuï aquí, però tampoc puc assegurar que me'n vaig.