La majoria de cròniques sobre la final a quatre de la lliga de campions europea que es disputarà a partir demà i diumenge a Colònia parlen de l'avantatge que tindrà jugar a casa per als dos equips alemanys que s'enfrontaran al Barça i al Veszprém hongarès. Parlem del SG Flensburg, que s'enfrontarà en semifinals als de Xavi Pascual i el THW Kiel. Els mateixos jugadors del Barça així ho enfoquen, com Viran Morros en l'entrevista que publicava ahir L'Esportiu. I tècnicament és així. Flensburg i Kiel són dues ciutats alemanyes, però no en la mateixa mesura. Perquè Flensburg és en realitat “Flensborg”, escrit en danès. Situada al nord d'Alemanya, qualsevol que hagi visitat la ciutat del pròxim rival del Barça trobarà el topònim en danès, perquè en realitat Flensborg és una ciutat danesa situada a Alemanya. És un magnífic exemple de l'evolució geopolítica de la complexa Europa, en què després de canviar de frontera en diverses ocasions, el segle passat va quedar adscrita a Alemanya. Però la ciutat és nacionalment i culturalment danesa de cap a peus. Els ciutadans de Flensborg no tenen cap intenció de deixar de pertànyer a Alemanya, però no renuncien a la seva identitat, ni els cal. Són alemanys que parlen danès, i com explicava el company d'El Punt Avui Carles Ribera en un magnífic reportatge, molts d'ells tenen el retrat dels reis de Dinamarca presidint el menjador de casa i fan onejar als jardins o al balcó la versió blanca sobre fons roig de la creu de sant Olaf.

I tot plegat afecta l'esport. Que ningú esperi veure un handbol alemany del rival del Barça. El SG Flensburg en practica un de molt més nòrdic. I per descomptat, els habitants de Flensborg animen Dinamarca fins i tot quan s'enfronta amb la selecció alemanya.

Demà uns catalans que viuen en una Espanya que ens nega la catalanitat juga contra uns danesos que viuen a Alemanya com el que són. Sense problemes ni tensions. Sana enveja!