Impacte imminent
En un estudi, l'economista Modest Guinjoan calcula que la independència de Catalunya reportaria un benefici econòmic en el sector esportiu superior al 7 per cent i que arribaria als 176, 2 milions d'euros
Per si no n'hi havia pocs, ahir es van posar un argument més sobre la taula a favor de la independència de Catalunya. En cas d'assolir-la, l'impacte econòmic en l'esport del país seria d'uns 176,2 milions d'euros, segons l'estudi que va presentar ahir la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. El treball, realitzat per l'economista i professor Modest Guinjoan, pronostica un increment del Valor Afegit Brut (VAB) d'un 7,4 per cent. Aquest valor, similar al Producte Interior Brut, és l'índex econòmic que mesura el valor afegit que genera el conjunt de productors d'una àrea econòmica.
Guinjoan va explicar que l'estudi s'ha fet seguint models contrastats en altres sectors però que no s'havien aplicat fins ara a l'esport i als 14 àmbits als quals afecta directament: la indústria, el comerç, els serveis, les apostes esportives, les persones físiques, els mitjans de comunicació, la despesa pública, les seleccions olímpics, les seleccions de les federacions, els clubs i les lligues, l'ensenyament esportiu, els grans esdeveniments internacionals i la imatge del país, lligada a la marca Catalunya.
A banda del benefici econòmic directe per a l'esport, els altres profits de la independència que cita l'estudi, alguns d'allò més lògics, són l'increment d'esportistes catalans que serien internacionals, l'augment del nombre de medallistes, la major aportació en beques i ajuts als esportistes d'elit, la major inversió del govern en el món de l'esport, l'obtenció de més ingressos provinents de patrocinadors i drets de televisió que donarien més recursos a les federacions.
També es recorda que Catalunya tindria plena capacitat legislativa i podria impulsar l'anhelada llei de mecenatge esportiu amb bonificacions fiscals a la inversió privada. A més, es considera que les empreses productores de material esportiu i relacionades amb l'esport no es veurien afectades per un hipotètic boicot a Espanya.
Clubs i seleccions
En una Catalunya independent els clubs i les seleccions tindrien, lògicament, la possibilitat de participar en competicions internacionals, fet que permetria difondre la imatge del país i de la marca Catalunya en benefici de l'economia general. Catalunya també tindria representats propis a les estructures internacionals de l'esport, com ara el Comitè Olímpic Internacional, i les diferents federacions internacionals.
L'eliminació del dèficit fiscal –que arriba segons les últimes estimacions als 15.000 milions– portaria a un increment de la renda del país i de les inversions del govern, en tots els àmbits, inclosos els que afecten a l'esport. Un informe de la Comissió Europea (2012) assenyala que un increment de l'1 per cent de la renda equival a un increment de l'1,14 en el sector esportiu. A partir d'aquí el treball calcula que la despesa pública a Catalunya augmentaria en uns 125,5 milions. També s'estima que amb el canvi d'estatus el percentatge de l'esport en el total del Valer Afegit Brut del país pujaria deu dècimes per situar-se al nivell d'estats petits com Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Holanda i Suècia.
El futbol
En l'estudi s'inclou un apartat dedicat a la federació de futbol i els clubs catalans realitzat per l'economista Borja Rovira, directiu de la federació catalana. Per al futbol els principals avantatges de la independència serien la participació en competicions internacionals, l'autonomia econòmica, l'augment dels recursos i instal·lacions, la millora en l'estructura professional federativa i de l'esport de base. Com a inconvenients la federació catalana perdria automàticament la subvenció de la federació espanyola (1,5 milions) i hi haurà menys interès respecte de la futura la lliga catalana si finalment el FC Barcelona i el RCD Espanyol es mantinguessin en l'estructura de a la Lliga de Futbol Professional.
El model danès
En el treball s'inclou un estudi del model esportiu danès, el país de la Unió Europea més semblant a Catalunya pel que fa a habitants i superfície. A Dinamarca el Valor Afegit Brut de l'esport és d'uns 3.200 milions d'euros l'any i la mitjana d'atletes (101,2) i medallistes en els jocs olímpics (7,2) seria bastant similar als dels catalans (77 i 5,6 medalles).
