Sí, he millorat dues posicions respecte del mundial de Taipei i no m'he deixat vèncer pels nervis de competir a casa. He fallat en l'últim figura i això m'ha fet baixar posicions, però en les altres he fet un bon paper.

En certa manera, sí, tot i que val a dir que en la modalitat de figures és molt difícil arribar a controlar els nervis perquè tens els jutges molt a prop i tampoc no tens música, que et pot alliberar i tranquil·litzar-te. En lliure tens el públic a favor, et deixes anar i sents el patinatge.

Encara es pot dir que fa poc temps. Dos anys i mig és poc davant de patinadors que sempre han estat en aquesta disciplina.

Aspiro a ser segon, i si tot em va molt bé, lluitar per l'or. És complicat però no impossible. En la combinada aspiro a repetir l'or.

Els plans són que d'entre tots els que fan combinada jo pugui ser el millor en el lliure. Però falta saber si la distància que els pugui treure serà suficient per compensar la pèrdua soferta en les figures obligatòries.

Li he de guanyar un punt. És possible, però no és fàcil.

L'any passat vam haver de fer 24 hores d'avió, el canvi de cultura, buscar un lloc per menjar i que no et fes mal. És un mundial perquè tot està molt ben organitzat, però no ho sembla perquè estàs a casa.