Concessions defensives

En la primera meitat, Les Experts van impartir càtedra als hispans. La solvència defensiva que caracteritza el conjunt de Manolo Cadenas va fer aigües per totes bandes i no va poder aturar el vendaval gal que arribava per terra, mar i aire, amb llançaments de Nikola Karabatic i Narcisse, o amb accions dels rapidíssims extrems Guigou i Porte. El primera línia blaugrana campava al seu aire i marcava el ritme de joc davant les concessions de la rereguarda espanyola. Els dubtes i la inseguretat defensiva –no va funcionar ni el 6-0 ni el 5-1– van repercutir en l'atac, en què va faltar continuïtat i es va pecar de certa ansietat. Amb aquest panorama, el conjunt de Claude Onesta va aconseguir un màxim avantatge de cinc gols (7-12). Un parell d'exclusions de l'equip francès van permetre que els de Cadenas ajustessin una diferència (11-13) que es va tornar a ampliar abans del descans (14-18).

Reacció insuficient

La reacció espanyola havia d'arribar necessàriament a còpia de recuperar els seus signes d'identitat. I això és el que va fer en els primers minuts després de la represa. L'equip de Cadenas va tornar al clàssic 6-0, sense fissures, i gràcies a les sortides de Cristian Ugalde al contraatac va iniciar el camí de la remuntada. L'encara vigent campiona del món va signar un parcial de 4-1 i va ajustar les diferències a la mínima expressió (18-19). De fet, el conjunt espanyol va disposar d'un parell d'accions d'atac per restablir l'equilibri, però dues exclusions –Maqueda i Viran– gairebé consecutives van tallar el camí de la remuntada. A l'altre bàndol, però, França tampoc exhibia la fluïdesa i la mobilitat del primer temps. De fet, es va encallar en atac i ni les exclusions espanyoles van servir per obrir el camí de la porteria, amb bones intervencions de Gonzalo Pérez de Vargas. El pivot blaugrana Cedric Sorhaindo va exercir de desembussador i va posar fi a la sequera gal·la de més de set minuts. El guió del partit havia fet un gir de 180 graus. Les alegries ofensives del primer temps s'havien acabat i ara eren les defenses les que marcaven la pauta, amb un combat físic molt dur i intens. Amb aquest panorama, va emergir la figura de Thierry Omeyer, que es va convertir en un autèntic malson per a l'atac espanyol i va acabar marcant les diferències.