Jessica Vall (1988) i Marina Garcia (1994) són les millors especialistes catalanes en la modalitat de braça. De complexió més aviat menuda –en la braça preval la coordinació–, però de conviccions sòlides, més enllà de la natació. Totes dues rosses i somrients –més expansiva la Jessica i un pèl més reservada la Marina– explicaven la setmana passada al CAR de Sant Cugat els seus propòsits en el mundial de Kazan, que diumenge obrirà les portes de la natació en línia. Cap de les dues es mulla a l'hora de parlar d'una plaça en les finals, conscients que les possibilitats d'aconseguir medalla són força remotes.

El cronòmetre mana i el primer objectiu és rebaixar les seves marques o, si més no, quedar-s'hi tan a prop com sigui possible. En aquest sentit, la nedadora del CE Mediterrani té el llistó molt alt, ja que en el mundial de Barcelona 2013, el de la seva eclosió, va signar dues places de finalista: el sisè en els 200 m braça i el setè en els 100 m braça. En les semifinals de 200 m i en el marc del Palau Sant Jordi, va aconseguir uns espectaculars 2:22.88 que encara figuren en la taula de rècords estatals. “Ara estic en un altre capítol de la meva vida. El 2013 em vaig dedicar plenament a la natació. Ara també m'hi dedico, però el temps és més reduït perquè estudio a la universitat i visc sola”, explica Garcia, que ha acabat el segon curs de sanitat pública a la prestigiosa Universitat de Berkeley. Tot i que disposi de menys temps, la plusmarquista estatal de 200 m braça està plenament convençuda d'haver-se embarcat en l'aventura americana: “No canviaria aquests dos anys per res. És el millor que podia haver fet. M'he tret dos anys de carrera, i això aquí hauria estat impossible.” Tot i que només té 21 anys, la Marina Garcia és un prodigi de precocitat, un dels màxims exponents de la magnífica generació del 94, com l'especialista en papallona Judit Ignacio, i a la ciutat tàrtara afrontarà el seu quart mundial de piscina llarga, després d'haver debutat en el mundial de Roma 2009, amb només quinze anys.

Jessica Vall, en canvi, ha dibuixat una trajectòria totalment oposada. Amb 26 anys, és una nedadora d'eclosió tardana. Va fer el seu debut en un mundial a Barcelona 2013, després d'haver prioritzat els estudis de biomedicina. Amb el títol universitari sota el braç, va decidir apostar fort per la natació, i és quan han arribat els seus millors èxits esportius, sobretot la medalla de bronze en els 200 m braça de l'europeu de Berlín 2014. Vall és conscient que la pugna per una plaça al podi de Kazan serà molt més complicat: “En l'europeu em vaig poder dosificar i no calia anar al màxim en totes les proves. En un mundial no et pots reservar forces cada vegada que et tires a l'aigua.” A la capital tàrtara, els pronòstics en la prova de 200 m, segons el rànquing mundial, assenyalen la danesa Rikke Moller Pedersen, les japoneses Kanako Watanabe i Rie Kaneto, i la reapareguda nedadora russa Iulia Efimova. Si Garcia compagina els entrenaments amb els estudis de sanitat pública, Vall continua repartint les hores del dia amb la natació, la feina de tècnica de laboratori a la Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i encara té temps per a un màster amb la UCAM. “És difícil de compaginar-ho, però a mi em dóna el puntet de desconnexió, de saber que tinc una altra cosa. Que no només existeix la Jessica esportista, que també hi ha una altra Jessica. Això em fa sentir bé amb mi mateixa”, explica.

Tant la Jessica com la Marina consideren la rivalitat entre totes dues a la piscina com un valor molt preuat. “És molt positiu que coincidim en diverses competicions abans d'un europeu o d'un mundial, perquè serveix per posar-nos a prova. No hi ha molts llocs que tinguin aquesta oportunitat i, per tant, l'hem d'aprofitar”, destaca la nedadora del CE Mediterrani. Vall també reconeix els mèrits de la seva gran rival en l'àmbit català i estatal: “La Marina és un gran referent de la braça i, de fet, té el rècord d'Espanya en els 200 m. Va fer eclosió en el mundial de Barcelona i va aprofitar el pic de forma per ser finalista tant en els 100 m com en els 200 m.”

Tant Jessica com Marina debutaran al Kazan Arena dilluns, en els 100 m braça, però on tenen dipositades més esperances és en els 200m, que es disputen el dijous 6 d'agost. Més enllà de la dictadura del cronòmetre, les dues bracistes catalanes estan satisfetes de la feina feta i esperen rebre la recompensa a Kazan. “Sempre tens dubtes, però penso que sóc feliç amb el que he fet, i això és primordial. Si et vols entrenar i rendir al cent per cent, necessites ser feliç amb el que fas.” Paraula de Jessica. Una lliçó de vida i un exemple de dues nedadores que són molt més que les dues millors especialistes catalanes en braça.