L'esport català va col·locar ahir de cop deu atle­tes més als Jocs Olímpics de Rio d'aquest estiu gràcies a la clas­si­fi­cació de la selecció espa­nyola feme­nina de water­polo per al tor­neig olímpic. En un duel a vida a mort, les noies de Micki Oca van batre Holanda (10-7), l'equip amfi­trió del preolímpic, i podran defen­sar la meda­lla de plata asso­lida a Lon­dres el 2012. Les cata­la­nes de l'equip que en prin­cipi ani­ran als Jocs són Laura Ester, Anni Espar, Judit Forca, Mati Ortiz i Jen­ni­fer Pareja (CN Saba­dell); Marta Bach i Roser Tar­ragó (CN Mataró); Bea Ortiz (CN Rubí), i Paula Leitón (CN Ter­rassa). D'aques­tes, Leitón, Bea Ortiz i Forca podrien debu­tar en uns Jocs. No es pot des­car­tar tam­poc la presència de Clara Espar, que també ha entrat sovint en els plans d'Oca.

L'inici del par­tit con­tra les holan­de­ses va ser abso­lu­ta­ment deter­mi­nant davant la soro­llosa afició local. Un con­tra­a­tac resolt per Judith Forca, la màxima gole­ja­dora ahir, va inau­gu­rar el mar­ca­dor i, segui­da­ment, Pili Peña, girant-se cap a por­te­ria, va fer el 2-0. La defensa d'anti­ci­pació de l'equip, amb cons­tants aju­des, va dei­xar les juga­do­res holan­de­ses sense opci­ons. Peña i Forca van situar un 4-0 que sem­blava letal, sobre­tot per l'experiència que tenen les juga­do­res de l'equip espa­nyol en con­tro­lar aquests par­tits.

Un gol de Van der Sloot qua­tre segons abans del final va aixe­car l'ànim de les locals de cara al segon quart. Seve­nich va fer el 4-2, però la defensa orde­nada per Oca es man­te­nia ferma amb Laura Ester mos­trant les seves millors qua­li­tats sota els pals. Després d'un inter­canvi de gols, Maica García va apro­fi­tar una assistència de Forca per fer el 6-3 just abans del des­cans. Un gol clau.

Després de la represa, Tar­ragó i Forca van dei­xar les holan­de­ses toca­des de mort (8-3), però no es van ren­dir. Amb juga­des ràpides i acci­ons de supe­ri­o­ri­tat en el dar­rer quart, el mar­ca­dor es va ajus­tar peri­llo­sa­ment (8-7) 4:30 abans del final. La pressió del públic era cada vegada més forta. El que hi havia en joc s'ho valia.

Quan fal­ta­ven 4:03 va aparèixer Roser Tar­ragó per cla­var la pilota a l'escaire holan­desa en el dar­rer segon de la pos­sessió (9-7). Lla­vors va arri­bar l'hora, una altra vegada, de Laura Ester. El par­tit final­ment es va resol­dre en la quin­zena supe­ri­o­ri­tat de les d'Oca. Laura López va rebre la pilota i des de la boia una altra de les sire­nes del CN Mataró va sen­ten­ciar el par­tit. Al final, la boge­ria lògica entre les juga­do­res, que després d'uns dies de forta pressió, per culpa sobre­tot de la der­rota con­tra Grècia, es van poder alli­be­rar.