jjoo de rio
Taekwondo
“A les bones persones els passen coses bones”
Taekwondo. L'altempordanès Joel González parla del seu bronze i de l'esforç que ha hagut de fer els últims anys per arribar amb possibilitats de medalla als Jocs de Rio de Janeiro
La competició ja s'ha acabat i això es nota en la cara de relaxament de Joel. En realitat, és una barreja de descans i alleujament per tot el que ha hagut de passar i superar fins a arribar aquí. El 2012 va aconseguir l'única fita que li quedava per completar el seu palmarès: la medalla d'or olímpica. Ja havia estat bicampió europeu i mundial en la categoria de -58 kg i Londres li va donar el triplet amb 22 anys. “La vida es guia per motivacions i provar una altra categoria, partint de zero, creia que podia ser el detonant per estar de nou al cent per cent”, explica González sobre els motius pels quals va decidir fer el pas a la classe de -68 kg.
Però en cap moment es podia imaginar tots els obstacles que ha hagut de superar en el seu camí olímpic a Rio 2016. Un any després de Londres, el taekwondista va haver de sotmetre's a una operació al genoll esquerre, de la qual va recaure a final del 2015, només vuit mesos abans dels Jocs Olímpics i no va poder entrenar-se fins al maig. El patiment, però, no es va acabar aquí, sinó que va continuar amb una baixa de dues setmanes per un mussol a l'ull i per rematar la preparació, va agafar la grip.
“Sembla que els planetes es van alinear perquè anessin passant coses dolentes, però al final, tothom ve tocat i quan els Jocs arriben, has de donar el màxim”, i així ho va fer encara que no estigués, ni de bon tros, en el seu millor moment. “Al final he pogut aconseguir un bronze que estic assaborint molt”, explica somrient. I no vol deixar de recordar les paraules del seu entrenador: “A les bones persones els passen coses bones.”
La família
Joel se sent molt proper a la seva família. De fet, va ser el seu pare qui el va introduir en aquest esport perquè tenia la il·lusió d'obrir un gimnàs d'arts marcials, però la imatge del combat final va ser l'abraçada que va compartir amb la mare. “Estan molt contents amb tot; ja estaven molt orgullosos només per la classificació i em deien que no importava el que passés, perquè jo ja havia fet molt per ser aquí”, s'emociona el figuerenc. “Han estat uns anys en què m'han hagut d'aguantar molts dies dolents i ara no s'ho creuen; gairebé com jo”, diu González i afegeix: “Després de tot, els combats han sortit més o menys bé i he pogut guanyar-ne tres.”
Prou bé per ser el primer taekwondista en la història de la delegació espanyola que guanya medalla en dos Jocs Olímpics, una fita que considera “positiva” sempre que ajudi a promocionar el seu esport. “El taekwondo és un valor segur, el país se n'està adonant i cal apostar per nosaltres perquè hem treballat bé durant molt de temps i els resultats així ho demostren”, pregona el català. Els que sí que s'hi han fixat són els brasilers que prenen el sol a Copacabana, que li demanen fotos i aprofiten per veure de prop una medalla olímpica.
Ara Joel passeja serè per la platja, a la vora d'un mar que el connecta a la seva terra, la Costa Brava, de la qual és ambaixador. “És extraordinari poder-te escapar a una platja boníssima a pocs metres de casa”, i precisament això és el que farà la setmana vinent. Abans, però, com que és la seva primera vegada a Rio de Janeiro, aprofitarà uns dies per fer turisme visitant el Pão de Açúcar i el Crist Redemptor, que és el que tothom li ha recomanat. Allargarà les vacances fins al desembre, quan comenci la nova temporada, però pensa anar poc a poc amb els objectius: “Ara mateix tinc macadures per tot arreu i el que vull és descansar.” Merescut descans.
