A fons des de l'inici

Si no havia quedat prou clar el divendres i el dissabte en els entrenaments, en la volta de formació Lorenzo va deixar un missatge a la bústia de veu dels rivals, sortint esperitat i agafant un parell de revolts de distància respecte al grup. I quan el semàfor es va apagar, la seva determinació va quedar emfatitzada per l'espifiada de Márquez, sense tacte amb l'embragatge i caient de la segona a la vuitena posició en el pas pel primer revolt.

L'empenta de Lorenzo parlava per ella mateixa, mentre la cursa i els avançaments eren cosa de les Ducati, de Valentino Rossi, de Maverick Viñales i dels pilots del Repsol Honda, cercant la seva posició en la persecució. Entre ells, els marges creixien i decreixien en poca mesura, en contrast amb la diferència que dilatava el 99: un segon en la tercera volta, dos i mig en la sisena, quatre en la desena i ja més de cinc en la meitat del trajecte.

El pneumàtic dur

Oblidat Lorenzo en la superioritat, la rauxa del rugir se la repartien, complert un terç de cursa, Iannone, Rossi, Márquez i Maverick buscant un dels dos llocs d'honor restants. El de Ducati se sentia físicament dèbil, convalescent encara, però l'acceleració i la velocitat punta de la seva màquina el fermaven. Rossi li tocava el voraviu en els revolts i en les frenades, però no tenia prou moto per guardar la posició quan superava el seu conciutadà. Maverick palpava l'ànim adient per no perdre la traçada del podi, però el neumàtic del darrere, tou com tothom, no aguantava l'embranzida de la Suzuki. I després hi havia Márquez.

A diferència de tots ells, també de Lorenzo, el campió del món havia optat per muntar un compost dur al davant. Ho havia fet perquè, en la seva visualització de cursa, s'havia escrit un guió en què sortia darrere Lorenzo, el retenia en la primera meitat i en la segona, amb més prestacions davanteres per frenar l'últim i millor, atacava el triomf. Li va fallar el càlcul de la partida, al de Cervera, però no pas el del pneumàtic davanter. Quan faltaven dotze voltes, quan era segon en el grup, va passar comptes amb Iannone al revolt de Mick Doohan, i després de fer dos girs amb la Honda totalment entravessada, va treure la distància prudencial que li va permetre centrar-se només a pilotar a ritme; a pilotar com ho havia fet Lorenzo –1:31 baix en les primeres deu voltes llançades i 1:31 alt en les setze següents–, que llavors l'avantatjava de 5,3 segons.

Márquez va emprendre en els últims 40 km una cavalcada aparentment inofensiva però que aviat es va presentar com un regal inesperat; un present als aficionats, que veien com llimava més de mig segon per volta a Lorenzo i que tenia el primer lloc a menys de dos quan restava una volta i mitja: just l'interval que va mancar al d'Honda per prendre a Lorenzo el que ahir era seu. Per ell, per Yamaha, pels vells temps.