Campió pel seu bon cap

No tenia la millor moto –de fet, durant els test d'hivern hi va haver un moment de grans dubtes a HRC– però, a diferència del 2015, quan tampoc la tenia i va intentar vèncer a la manera de sempre, Márquez va entendre que no sempre es pot guanyar. Va consolidar la quarta pota que necessita solidificar tot pilot que vol ser llegenda. Tenia i té la velocitat, tenia i té la capacitat tècnica d'entendre què li passa a la moto i transmetre-ho clarament als enginyers, tenia i té la capacitat d'aglutinar un equip fidel i motivat al seu voltant. Però no tenia la visió global de les curses i del campionat, la mirada panoràmica que et permet detectar quin és el moment en què la victòria et ve a buscar i quan s'ha de donar per més que bo un simple podi. Márquez era com Ayrton Senna, que considerava que l'únic que justificava competir era guanyar. A l'astre brasiler de la F-1 aquest defecte mai corregit li va costar títols. Márquez, en canvi, ho ha interioritzat i li ha servit per ser el tricampió de Moto GP més jove de la història.

I també va entendre l'any passat que allargar indefinidament la polèmica amb Rossi, per molt posseïdor de la raó que es considerés, no portava enlloc i només podia distreure'l de l'objectiu, ser campió. Es va posar el morrió i així ha passat l'any.

I així, ha seleccionat els moments de guanyar a l'antiga (a l'Argentina, Austin i Alemanya va treure un munt de segons als rivals), de donar per bons podis (Qatar, Jerez, Mugello, Catalunya o Brno) o també posicions fora de podi (Red Bull Ring, Donington o Misano), i fins i tot de salvar 3 punts en aquell GP a Le Mans on ell i molts com ell van caure però Lorenzo i les Suzuki, no.

Rossi va ser el rival més consistent. És gat vell però ja no és prou ràpid. I Lorenzo, fos per l'aigua, pels Michelin o per la falta de confiança quan alguna cosa no rutlla, va quedar despenjat a l'estiu. Amb Pedrosa lesionat, Iannone jugant al tot o res i Dovizioso més regular que brillant, l'altre pilot de l'any és Maverick Viñales. O fallen tots els indicis, o aquest any 2017 serà el número 1 de Yamaha i el gran rival de Márquez. Perquè la feinada de Lorenzo per deixar la Ducati al seu gust i poder donar gas sense manies s'entreveu ingent.