El públic de Mont-real té debilitat per Ferrari. No debades, el traçat semipermanent que voreja l’illa artificial de Notre-Dame duu el nom del llegendari pilot quebequès de la Scuderia Gilles Villeneuve, que hi va aconseguir la seva primera victòria en la F-1, en l’estrena del circuit en el mundial. Posteriorment, Michael Schumacher hi va guanyar set cops, sis amb l’equip italià. Aquest cap de setmana, el líder del mundial, Sebastian Vettel, és el favorit per emular el seu compatriota i tenyir de vermell el podi de Mont-real, per primer cop en més d’un decenni. Segons Jean Alesi, que al Quebec va assolir l’únic triomf en la F-1 –amb Ferrari, és clar!–, les llargues rectes, xicanes i revolts lents del traçat demanen capacitat de tracció i estabilitat en la frenada, dues de les grans virtuts de l’SF70H.

Cal dir, però, que el pilot més en forma a Mont-real en els anys de sequera de Ferrari ha estat Lewis Hamilton, amb cinc victòries –incloent-hi la primera en la F-1, fa deu anys–, i el seu company a can Mercedes, Valtteri Bottas, ha pujat al podi els tres darrers anys. El seu problema a Mont-real, com sempre que s’ha corregut amb els tres compostos més tous de la gamma de Pirelli (tou, supertou i ultratou), serà trobar els reglatges adients per mantenir les cobertes en el seu rang òptim de temperatura i, per tant, fer-les treballar bé. Fins a quin punt això és un maldecap per a l’equip de Brackley ho fa veure el que va passar a Sotxi, un circuit –segons Pirelli– amb característiques semblants a Mont-real (a banda que tots dos han acollit uns jocs olímpics pels seus vorals): a Rússia, Bottas va saber desbancar els Ferrari i va signar la primera victòria en la F-1, però Hamilton va caure del podi. “Tenim un cotxe que ens ha permès guanyar tres curses de sis, però també ens ha causat més complicacions que els últims anys”, resumeix Toto Wolff, el cap del pilot estel·lar.