Superades les cinc primeres voltes, el ritme de pas de Maverick Viñales vorejava l’1:48 i la feinada era, a banda a mantenir l’equilibri, conservar un lloc entre els quinze primers per esgarrapar algun punt. Ho feia ja a més de sis segons del líder de la cursa. A cinc voltes del final, a les acaballes del suplici, la seva il·lusió era encalçar la Ducati satèl·lit d’Héctor Barberà per poder entrar desè rere el seu company d’equip Valentino Rossi. Momentàniament ho va fer, però en la darrera volta Barberà li va tornar la jugada i el desconsol de la desena plaça va ser la concreció de l’exercici de supervivència pronosticat en els entrenaments.

Viñales va acabar ahir la cursa encara amb el lideratge del campionat en el seu poder, però les sensacions de l’empordanès no podien ser més dolentes. Resignat des de divendres, quan va provar per primer cop els tres compostos que Michelin havia portat a Montmeló –cap li donava ni una mica d’adherència amb el pneumàtic del darrere– si bé ha guanyat tres de les set curses disputades ja són també tres les que li han mutilat l’ambició: Austin –el seu únic zero fins ara–, Jerez –sisè, aleshores sense feeling al pneumàtic davanter– i aquí a Montmeló. La imprevisibilitat del campionat l’ajuda, però en la seva mentalitat de campió, aquests són els resultats que al novembre es poden trobar a faltar.