Un esperit lliure

Quan es va formar la graella plovisquejava, la pista estava molla i amb prou feines tenia 23 graus de temperatura. La cursa era declarada de pluja, i el cel, tapat en tot moment, no permetia fer pronòstics taxatius.

Escarmentat per un warm-up en què, també sobre mullat, el pneumàtic dur del darrere no li havia transmès bones sensacions, Márquez va decidir cinc minuts abans del toc de semàfor canviar-lo pel tou. En aquest punt, ja agafava un camí diferent de la resta. “Pensava anar a fons en les quatre o cinc primeres voltes confiant que s’assecaria la pista, escapar-me i entrar a canviar”, deia més tard. “Però en la primera volta ja he vist que m’havia equivocat: el pneumàtic patinava molt.” Situació de crisi solucionada tirant pel dret, entrant a canviar la moto abans que ningú –havia manat en els primers revolts, però en el segon gir va passar de la segona plaça a la desena–. “Si hagués tornat a ploure, hauria estat home mort, però m’he arriscat.” I va guanyar.

La pista es va assecar molt més ràpidament del que ho havia fet, per exemple, divendres o en la cursa de Moto 3, i Márquez va fer diana: en el primer gir llançat amb pneumàtics llisos, marcava un 1:58.981. Era en la quarta volta, quan Pedrosa, Maverick, Lorenzo –en els instants inicials, amb pista molla, va arribar a liderar amb gairebé dos segons de marge– i Aleix Espargaró entraven a canviar de moto, i quan Rossi i Dovizioso, encara amb pneumàtics ratllats, transitaven a 2:08. Més ràpid, més líder, quan tothom havia fet el canvi i la classificació s’havia reordenat, Márquez dominava amb 23 segons respecte a Pedrosa. Pim-pam: va despatxar els setze girs restants i cursa a la butxaca.

Ell, a la seva pel·lícula, i els rivals, a una altra. Pedrosa, ràpid en la primera volta sortint del canvi, va superar Redding, Aleix i Abraham, i de seguida es va situar segon i va establir el millor ritme de cursa a 1:57 baixos (pels 1:57 mitjans-alts de Márquez). Des del vuitè lloc, Maverick va anar escalant fins a assegurar el podi, mentre que Rossi i Dovizioso van ser a temps de reparar el fet d’haver entrat massa tard per muntar la moto de sec i van passar del tretzè i catorzè llocs al quart i sisè.