Valentí Fradera - barcelona / hockenheim
De l’infern al paradís en vint-i-quatre hores. I viceversa. Lewis Hamilton va tocar fons dissabte a Hockenheim, quan una avaria el va ensorrar en la graella i en la moral, i ahir va acaronar el cel amb una victòria que va qualificar d’“inversemblant”. A la inversa, Sebastian Vettel va topar de cara amb la realitat més cruel, quan un petit xàfec –no feia falta muntar les rodes de pista molla– va provocar que anés de pet cap a la barrera en el tretzè revolt, al bell mig de l’estadi. L’endemà de la cinquena posició preferent del curs, el pilot alemany de Ferrari va sumar el primer zero de l’any.
Hamilton i ell estan empatats a quatre victòries després d’onze curses, però l’anglès torna a ser el líder de la general. Per si no fos prou, Valtteri Bottas va ser segon amb l’altre Mercedes, al davant de Kimi Räikkönen, de manera que l’estrella de tres puntes també torna a liderar la taula de constructors.
Els núvols no van descarregar de debò fins que la cursa ja va haver acabat, i quan els tres primers van pujar al podi plovia a bots i barrals. Un alleujament per a Lewis i una altra befa per a Sebastian. Fins al seu error en la volta 52 (de 67), Ferrari tenia la cursa prou ben apamada, amb l’alemany primer seguit per Kimi, Bottas, Verstappen i Hamilton, que només havia necessitat catorze girs per enlairar-se des del catorzè lloc fins al cinquè, però a més de vint segons de Vettel. Llavors Max va caure al parany amb les primeres gotes i va aturar-se per muntar les rodes intermèdies, però la pluja va amainar i va haver de tornar a calçar les llises.
Hamilton ja era quart, alhora que Bottas encalçava Räikkönen i el superava quan el finlandès de Ferrari va anar llarg en el setè revolt mentre doblava Magnussen. Tot seguit Vettel va caure de cop a l’infern i la cursa es va neutralitzar amb el cotxe de seguretat. Valtteri i Kimi ho van aprofitar per fer una segona aturada a boxs. Hamilton també va enfilar cap al box, però en l’últim instant va tornar a la pista i es va trobar primer rere un altre Mercedes però fora de concurs, l’AMG GT R Safety Car. Els comissaris van investigar la maniobra irregular del 44, però tot va quedar en un avís. En la represa, Bottas, amb un joc nou d’ultratous, va atacar Hamilton com si el mundial se’l juguessin entre ells, fins que el cap tècnic James Allison li va demanar que mantingués la posició.
No va ser l’única ordre d’equip que es va sentir per ràdio. Vint voltes abans, Räikkönen havia cedit el primer lloc a Vettel, atenent la críptica petició del cap de pista Jock Clear. “Si vols que el deixi passar, digue-m’ho i llestos”, va replicar el finlandès abans de cedir el pas. Kimi s’havia enlairat fins al primer lloc perquè havia estat el primer a aturar-se, en la volta 14, i el seu ritme amb un joc nou de pneumàtics tous era més ràpid que el de Vettel, Bottas i Verstappen, que el precedien amb els ultratous de la sortida. Quan tots tres es van anar aturant, entre les voltes 25 i 29, el segon Ferrari els va desbancar.
Però la millor jugada tàctica la va fer Hamilton, l’únic entre els sis primers que va resoldre la cursa amb una sola aturada a boxs (Bottas i Kimi en van fer dues, i Max, Hülkenberg i Grosjean, tres, incloent-hi un pas frustrat pel compost intermedi). La dissort de dissabte li va permetre sortir amb el pneumàtic tou i allargar la primera tirada fins a la volta 42, moment en què va poder muntar l’ultratou i sobreviure al xàfec que va deixar Vettel sense alè.
