Dakar

LAIA SANZ

PILOT DE GAS GAS EN EL DAKAR

“Soc molt conscient del que puc fer i del que no”

“Si és un Dakar en què no es corre tant, la gent es perd més, passen més coses..., al final, a mi, tot això em va bé”

“És un plaer que m’hagin escollit ambaixadora de Gas Gas, però esportivament no canvia res”

El nou sistema de navegació és positiu per igualar una mica les condicions de tothom i afavorir el joc net

El Dakar 2020 engega el 5 de gener i Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 11/12/1985) hi arriba després d’una pretemporada excel·lent, en què ha guanyat la copa del món de ral·lis tot terreny gràcies al setè lloc en el Silk Way (puntuava doble) i el divuitè al Marroc. Un contrast radical amb l’edició del 2019, quan una malaltia va fer trontollar la seva participació però va cloure la prova en el dotzè lloc absolut, un resultat que no dubta a qualificar de “miraculós”.

Si féssim una regla de tres...
És clar, veient com de malament em trobava l’any passat i vaig acabar dotzena, ara hauria de guanyar. Però en el Dakar passen tantes coses que, de vegades, l’any que hi arribes més ben preparat ho fas pitjor. És clar que has d’estar el millor possible, però no saps mai el que pot passar. De fet, repetir el dotzè lloc de l’any passat seria un resultat boníssim.
Sembla que li té la mida presa.
Sé molt bé quin és el meu nivell, soc molt conscient del que puc fer i del que no. Em conec molt bé i crec que això és el que m’ha ajudat a acabar cada any.
Hi pensa gaire, en el novè lloc del 2015? Un top 10 es pot tornar a repetir?
Ho veig molt complicat, perquè a més a més ara hi ha un nivell al·lucinant. Però cal veure quin tipus de Dakar ens trobem. Si és un Dakar en què no es corre tant, la gent es perd més, passen més coses..., al final, a mi, tot això em va bé. No vol dir que jo no em perdi, sinó que, si em sortís bé, em donaria més possibilitats de lluitar amb pilots més ràpids.
Pel que fa a la moto, estrena nous colors però, a la pràctica, no canvia gaire res.
No, tinc les mateixes garanties pel que fa a la mecànica. És una moto que ja conec.
El fet d’anar amb els colors de Gas Gas ha canviat el seu estatus dins l’equip? Ara és la cap de files d’una marca.
Sí, estant a KTM hi havia molts galls dins del galliner. És un plaer que m’hagin escollit com a ambaixadora de Gas Gas. De moment soc l’única pilot i em tocarà defensar-ne els colors en solitari, però al cap i a la fi és positiu i, esportivament, no em canvia res, a mi.
Una marca gironina, de casa, amb la qual ja havia estat.
Sí, però ara és austríaca, propietat de KTM. És una nova era de Gas Gas, que no té res a veure amb èpoques passades.
Una marca, també, amb molta vinculació amb el trial. El fet de pilotar ara una Gas Gas li ha fet pensar a tornar a fer alguna prova de trial?
De moment ja els he demanat una moto de trial. Si em trobo bé, no descarto fer algun trial l’any que ve.
Ha continuat practicant trial aquests anys?
Només uns tres cops l’any, per sortir amb els amics. Ho faig per passar-m’ho bé i encara me’n recordo una mica.
Una altra novetat del Dakar és el nou sistema de navegació, en què us entregaran el recorregut el mateix matí de l’etapa.
Sí, ho faran en sis dels 12 dies. A mi m’agrada, afavoreix el joc net. No facilita que hi hagi pilots massa espavilats, com va passar l’any passat. És positiu per igualar una mica les condicions de tothom, que ningú pugui dur anotacions a la moto. A banda, ens estalviarà haver d’estar tres hores cada dia fent el llibre de ruta de l’endemà.
Podria ser més perillós? Si els pilots no volen afluixar el ritme però no han pogut repassar el llibre de ruta abans...
Aquest és el tema. Has de ser conscient que, si no pots llegir el llibre de ruta igual de bé, has d’afluixar el ritme. La nova generació de pilots té la mentalitat que això és una cursa de motocròs i crec que tots plegats l’hem de canviar una mica. Jo ja ho faria cada dia, però crec que ho volen introduir a poc a poc.
També cal parlar de la nova destinació, l’Aràbia Saudita. Sembla que la primera setmana són pistes i la segona, desert. No sé si és una simplificació encertada.
No ho sé. Crec que en la primera setmana ja tindrem trams fora de pista; dunes potser no, però navegació sí. També diuen que les pistes no estaran tan trencades com al Marroc. Si les pistes no estan trencades també em van força bé, normalment.
Ha aixecat polseguera el reguitzell de normes de ‘comportament decorós’ que cal complir...
Aquest tema s’ha exagerat una mica. És clar que no oblidem on anem, però el bivac és un món a part i no ens afectarà gaire. El país es vol obrir, però suposo que tampoc es pot fer tot de cop. Imagino, espero, que això canviarà d’aquí a uns anys.
Li ho preguntava perquè el seu company, Jaume Betriu, també corre el Dakar. De fet, ell hi debuta, mentre que vostè, amb nou Dakars acabats a les espatlles, no sé si ja es considera una experta.
És veritat que ja n’he fet uns quants i el fet d’haver-los acabat tots encara m’ha donat més experiència. Mirant la llista d’inscrits, ja soc una de les veteranes, i espero que l’experiència es noti i sigui quelcom positiu.
I, amb aquesta experiència al sarró, quin consell li ha donat?
Que no corri gaire. És el que em van donar en el meu primer Dakar i em va anar molt bé.
Parlant de veterania, cada any surt la qüestió del seu possible pas als cotxes. Va passant el temps, acaba de fer 34 anys, ja ho veu més proper?
M’agradaria que fos més proper que no pas quan tenia 25 anys. I, si un dia tingués l’oportunitat, m’hi llançaria de cap. Però ara no és fàcil fer el pas als cotxes. On no em veig és fent de copilot; pateixo anant al costat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.