Tercera via per explorar
El Dakar espera retrobar el seu esperit aventurer a l’Aràbia Saudita, el nou escenari de la cursa més dura del món, després de les etapes a l’Àfrica i Sud-amèrica
El 65% dels quilòmetres són cronometrats i el 75%, sobre sorra
Després de 30 edicions a l’Àfrica –incloent-hi l’última, el 2008, al capdavall cancel·lada per amenaça terrorista– i onze a Sud-amèrica, el Dakar enceta avui el tercer capítol de la seva història, en un escenari nou, l’Aràbia Saudita, on la cursa més dura del món espera retrobar l’esperit aventurer que va inspirar el creador de la prova, Thierry Sabine, mort el 1986, durant la vuitena edició. Aquesta setmana ha mort també el seu pare, Gilbert, als 97 anys, que va succeir el seu fill en l’organització fins que l’empresa ASO –també organitzadora del Tour de França– en va agafar el relleu.
Paradoxalment, l’arribada del Dakar a l’Orient Mitjà hauria complagut els Sabine, amb etapes en línia sobre un recorregut divers, amb un 75% de sorra, que en la segona setmana s’endinsarà en el desert anomenat “lloc buit”. Seran 7.900 quilòmetres en dotze etapes (l’última, el 17 de gener), dels quals 5.100 seran cronometrats (el 65%), i una jornada de descans a Riad, el dia 11. A més, en sis etapes el llibre de ruta no s’entregarà fins al mateix dia al matí, en comptes del dia anterior, la qual cosa impedirà que els pilots preparin l’especial amb antelació. Avui, els 349 vehicles inscrits ja van per feina, amb una especial de 319 quilòmetres (752 en total).
Els principals favorits
En motos, Honda (Joan Barreda, Ricky Brabec i Kevin Benavides) intentarà un cop més trencar la ratxa de KTM (Toby Price, Matthias Walkner i Sam Sunderland), que acumula 18 victòries seguides, amb permís de Xavier de Soultrait, Adrien van Beveren i Franco Caimi (Yamaha), i Pablo Quintanilla (Husqvarna).
En cotxes es planteja un duel desigual entre Toyota i Mini. L’equip japonès presenta tot un esquadró, amb Nasser al-Attiyah (bon coneixedor del terreny i últim vencedor a Sud-amèrica), Giniel de Villiers, Fernando Alonso, Bernhard Ten Brinke i el campió local Yazeed al Rajhi; mentre que Mini només fa córrer dos buguis, per als experts Carlos Sainz i Stéphane Peterhansel. De retruc, Mini ha arraconat el desenvolupament del model 4x4, cosa que ha empès Nani Roma a fitxar per Borgward, un projecte de futur que encara no és prou madur.
Un altre expilot de Mini, Cyril Despres, ha trobat aixopluc entre els SxS, la categoria dels buguis lleugers que cada cop agafa més volada. Amb el nou prototip de Red Bull, el francès serà un dels grans rivals de l’equip oficial Can-Am, vigent campió, en el qual corre Gerard Farrés. En camions, es reproduirà la lluita entre Kamaz i Iveco.
LA DADA
Un procés d’obertura al ralentí
Seu del Dakar fins al 2024, l’Aràbia Saudita fa un pas més cap a l’obertura internacional per mitjà de l’esport, una tàctica també usada amb les supercopes italiana i espanyola de futbol i les curses de fórmula E. En aquest sentit, la participació de dotze dones, entre 573 pilots i copilots (un magre 2%), en l’únic país del món on fins fa un any i mig les dones no podien conduir, té una forta càrrega simbòlica. Cinc són pilots de motos, liderades per Laia Sanz; dues condueixen sengles cotxes; tres són copilots, incloent-hi la catalana Petra Zemánková, i en SxS hi ha l’únic equip tot femení, Liparoti i Fisher (substituta de la catalana Rosa Romero, lesionada). Per prescripció mèdica, no hi serà Andrea Mayer, que havia de ser la copilot del seu marit, Stéphane Peterhansel.