A aquestes altures de la seva carrera, amb quatre títols mundials a la butxaca, és normal que tothom pregunti a Toni Bou si es veu capaç d'igualar el palmarès de Jordi Tarrés i Dougie Lampkin, que en van guanyar set i tenen el rècord absolut de títols. Però també és normal que el pilot de Piera respongui no pas amb evasives, però sí amb la prudència lògica d'un pilot que va pas a pas i que no es vol avançar als esdeveniments: «La veritat és que això queda una mica lluny. Queda clar que tenim ganes de guanyar més títols, però hem de mirar any a any, cursa a cursa i continuar treballant dur cada dia.»

La diplomàcia tan característica de Bou també s'imposa a l'hora de valorar la dificultat de vèncer el seu quart campionat, malgrat que els números li puguin treure una mica de raó: «És molt difícil, i més amb el nou reglament. Costa molt mantenir la regularitat perquè, quan aconsegueixes una victòria, t'obliguen a sortir primer en la prova següent i fa que sigui més difícil repetir la victòria.» La sensació, però, és que Bou ha guanyat amb una comoditat relativa i que el seu domini encara està lluny d'arribar al final. Els números canten: ha guanyat set de les deu proves disputades i només ha acabat una vegada fora del podi. Va ser a Portugal, on reconeix que va viure els moments més difícils de la temporada: «Vaig acabar quart, però encara hauria pogut acabar més enrere. Em van recuperar molts punts.» També analitza que, quan ha guanyat, ho ha fet per un marge petit: «Els meus rivals estan a un gran nivell, fan una feina molt bona. Tot i que és cert que he aconseguit guanyar moltes proves, en molts casos ha estat per molts pocs punts. Hem fet bones curses, però ells estan realment a prop i no ens podem relaxar.»