Per les seves faccions d'adolescent i un somriure quasi permanent als llavis, Sebastian Vettel és una de les cares més amables de la fórmula 1. Però rere aquesta aparença que el fa ser simpàtic a quasi tothom i una senzillesa de tracte impròpia d'un protagonista d'un esport tan elitista com la F-1 s'amaga un caràcter de vencedor nat i extremadament individualista. No només ho ha demostrat aquest any amb la forma com ha tractat Mark Webber, el seu company, en la pista i fora, sinó que ja ho va començar a expressar quan en la seva edat escolar va anar deixant de banda tots els esports d'equip i s'exigia a si mateix ser millor que els seus companys en tot.

Sabent això s'entén fàcilment que, tot i la joventut amb què va arribar al món de la F-1 (19 anys), va seguir renunciant a la quasi obligada figura del mànager i s'ho va anar gestionant ell tot solet només amb l'ajuda d'un advocat. Qui sap si aquest caràcter el va forjar veient el seu pare competir en una especialitat automobilística tan individualista com són les pujades de muntanya, a les quals un bon dia el progenitor va decidir renunciar per poder canalitzar els diners cap al seu fill, aquell vailet que competia en kàrting i guanyava trofeus que alguna vegada li havia entregat Michael Schumacher, l'ídol de qui tenia una foto penjada a l'habitació.

Vettel va meravellar Mario Theissen quan l'any 2004 va guanyar 18 de les 20 curses del campionat alemany de fórmula 3 i, evidentment, el títol. El màxim responsable dels programes esportius de la marca alemanya no va dubtar ni un instant a acostar-lo a la seva òrbita i paral·lelament Helmut Markko, el descobridor de joves talents per a Red Bull, confirmava que tenia a les mans un diamant de molts quirats i que no caldria gaire feina per polir-lo.

Potser hi haurà qui vincularà el títol mundial de Vettel a les excel·lències del Red Bull RB6 que ha pilotat. En certa manera, és inevitable. Però el palmarès d'aquest fenomenal pilot esvaeix tots els dubtes. Va puntuar en la seva primera cursa (8è a Indianapolis 2007, substituint Robert Kubica) i és l'únic que ha aconseguit una posició preferent i una victòria amb un modest Toro Rosso (Monza, 2008). Episodis que encara ara el mantenen com al més jove a haver-ho aconseguit. Ahir va afegir al seu currículum el més valuós rècord de precocitat: ser el campió de F-1 més jove, desbancant Lewis Hamilton. En el que Vettel no és precoç és en mentalitat. Només algú molt i molt fort podria suportar l'abandonament al Gran Premi de Corea, amb només dues curses per davant, 50 punts en joc i a 25 del líder, i amb el record del títol que se li va esvair l'any passat i no donar-se per vençut. Amb 5 victòries (les mateixes que Fernando Alonso), 10 poles i 3 voltes ràpides i malgrat no haver encapçalat la classificació del mundial en tota la temporada, Sebastian Vettel s'ha ben merescut una segona nit consecutiva d'insomni. Aquesta, però, no per neguit sinó d'autèntica festa.