Deu posicions preferents, cinc victòries i cinc podis fan de Sebastian Vettel un més que just campió. L'alemany és aire fresc en la fórmula 1. Jove, amb un present esplèndid i un futur immens, capaç de combinar la fredor necessària al volant amb una emotivitat lluny del tòpic alemany i, sobretot, de transmetre-la. Un gran pilot i un gran producte de màrqueting a les mans de Red Bull i Ecclestone. De nou un desenllaç del campionat fa miques la lògica. Com el 2007 amb Räikkönen i el 2008 amb Hamilton. El primer i el segon que fallen i el tercer que se n'aprofita. Alonso i Vettel tenien raó de fugir d'estudi quan se'ls demanava per les ordres d'equip. No van fer falta. I sort en va tenir Red Bull perquè si hagués calgut, no les hauria pogut donar perquè Webber no va estar mai amb l'ambició suficient per empaitar Alonso. Ha fet tot l'efecte que per a ell el campionat es va acabar la setmana passada al Brasil, quan l'equip no va ordenar a Vettel que li cedís la victòria. L'alemany és el campió més jove de la història i ha guanyat el títol sense que el seu equip hagi manipulat cap resultat, com sí que va fer Ferrari per afavorir Fernando Alonso. Red Bull té tres títols, el de constructors, el de pilots –i per al seu nen mimat– i el del joc net. La jugada no els podia haver sortit més rodona.