En una cursa només hi ha un vencedor i la resta, del segon a l'últim, són uns perdedors. Per molt que després s'adjectivi la derrota, aquest és el paradigma que regeix la graella, l'esquema mental que governa el pilot.

Cert, però ahir a Jerez hi va haver molts vencedors i menys derrotats perquè, quan del que es tracta és de fer funambulisme, la supervivència acaba sent poc menys que un triomf. A l'aigua o, el que és pitjor, en un quitrà parcialment sec amb pneumàtics de moll gastats –o directament destrossats–, la moto no avisa i el domini que el pilot té sobre la màquina és sempre fictici.

No ho són les qualitats i les capacitats de Jorge Lorenzo, campió del món i mestre en la competició des de l'adversitat. Va sortir molt bé. El mallorquí va veure's superat per Stoner, Simoncelli i fins i tot per Rossi. Però no es va atabalar i, curós però sempre veloç, va erigir-se com a Qatar en el gran triomfador del cap de setmana. Aquí, a més, amb el primer lloc del podi, igual que fa un any. També marxa molt content de Jerez Dani Pedrosa, que després de la cursa va revelar que divendres s'havia plantejat no córrer però que avui és a només 9 punts del líder del mundial. Fins i tot Rossi va cantar victòria, que tot i afirmar que podria haver lluitat pel triomf si no hagués estat per la caiguda, arriba al mes de descans –obligat per la suspensió del gran premi del Japó– amb millors resultats dels que apuntaven la pretemporada. De tot en va dir malament Stoner, el pilot més ràpid de la graella, que, arrossegat per l'ímpetu de Valentino, va signar el primer zero de l'any.