Abans del fatal desenllaç, el relat de la cursa responia al que havien estat els entrenaments. Lorenzo va fer-s'hi de valent al principi conscient que li faltava ritme, però de seguida es va veure que les Honda eren inabastables, també per a ell. Stoner i Pedrosa –el català va rodar primer després d'una de les seves sortides explosives– van començar a posar metres respecte als rivals, i només Simoncelli, també amb una Honda oficial, podia seguir-los a certa distància. Amb la cursa progressant, l'australià obria forat respecte al català, mentre que aquest, que en un primer moment semblava que feia el mateix amb Simoncelli, veia com l'italià de mica en mica l'atrapava. Rere seu, Lorenzo lluitava amb Dovizioso i Rossi per fermar el quart lloc. A 14 voltes del final, Stoner, estabilitzat en 1:33 mitjos, marxava sense aturador cap a la segona victòria de la temporada, mentre que Simoncelli atrapava Pedrosa. Tres voltes més tard, el cap de setmana del català –i qui sap si el campionat– se n'anava a can Pistraus. Sic el passava, però Pedrosa ràpidament li tornava l'avançament. Impetuós, l'italià volia acabar la cursa massa aviat i, al final de recta en l'entrada del revolt 9 de Le Mans, amb Pedrosa havent-li guanyat la posició per l'interior, va arribar per l'exterior sense frenar i, tallant-li la trajectòria, va colpejar el de Castellar per l'impacte de la roda posterior de l'italià. Impossible redreçar la situació, encara més amb l'espatlla trencada, un fet que Pedrosa va notar a l'instant. La temeritat de l'italià va ser penalitzada pels comissaris, que van obligar-lo a passar pel box. De fet, això el va portar del segon al sisè lloc.

Amb Stoner vencedor, la lluita pel segon lloc era entre Lorenzo, Dovizioso i Rossi, una pugna resolta favorablement a l'italià de Repsol després que el mallorquí, a tres voltes, es passés de trajectòria. Molt més enrere, Toni Elias va acabar tercer en un grup de quatre que batallava per la novena posició, un resultat poc escaient al seu talent però que, veient com li van les coses al manresà, s'ha de donar per molt ben assolit.