En acabar el 2002, quan va deixar el seient de la dreta de Carlos Sainz, Luis Moya (la Corunya, 23/9/1960) era el copilot amb més victòries del WRC, 24. Amb Sainz va guanyar els títols del 1990 i el 1992, i l'any passat s'hi va retrobar per participar en el desenvolupament del Volkswagen Polo R WRC. “Després van voler que seguís amb ells i els acompanyés en els ral·lis”, explica. “Com que parlo diferents idiomes –i m'agrada parlar–, treballo amb el departament de màrqueting, fent formació i xerrades a periodistes, convidats, patrocinadors, directius...”
Volkswagen diu que aquest any només esperava podis i lluitar per les victòries l'any que ve. L'ha sorprès, a l'equip, l'èxit d'aquesta temporada?
Aquell era l'objectiu: podis aquest any, victòries l'any que ve i el títol el tercer any. L'any passat, quan anava assegut al cotxe amb en Carlos, ja veia que seria molt competitiu. En Carlos i jo ja sabíem que guanyaríem carreres, però no tantes. És la primera vegada en la història dels ral·lis que arriba una marca i guanya el títol el primer any.
I què ha pesat més en l'èxit, el cotxe o el pilot?
Tot. Aquí, quan es guanya o es perd, guanya l'equip i perd l'equip. És el pilot, el copilot, el desenvolupament que vam fer l'any passat, els enginyers, els mecànics, el pressupost que hi posa VW... És un treball d'equip total i absolut. És clar que tenim un gran pilot; sense un bon pilot no ho aconsegueixes, això, però tot plegat és un conjunt.
I si Sébastien Loeb hagués fet tot el campionat, el resultat hauria estat el mateix?
No sóc endeví. Jo crec que l'hauríem guanyat, però no ho sé, és una suposició. Com que no ho ha fet, no ho sabem.
Perquè es pot dir que els cotxes estan tots tres al mateix nivell, o el Volkswagen està un pas endavant?
És molt difícil de dir. Si pogués pujar al Citroën i al Ford, els compararia i diria on va millor un que l'altre. Ara bé, el més normal és que l'últim cotxe en arribar ho faci amb les últimes evolucions. Però s'ha de seguir treballant –tant nosaltres com ells–, perquè en el moment en què et relaxes, et guanyen.
Quines qualitats destacaria d'Ogier com a pilot?
És un autèntic guanyador. Tant li fa la pressió; encara més, li encanta. Em recorda en Carlos. Té una gran determinació, i això l'ajuda. No es cansa de guanyar, mai s'avorreix de fer-ho, i tant de bo segueixi així molts anys. A més a més, té una forma física extraordinària, és un gran esquiador, s'entrena molt, i això és fonamental: en un esport amb tres dies de competició, la forma física és molt important.
Veu algú al seu nivell avui dia?
Thierry Neuville, el pilot de Ford, té una base molt bona. Encara no ha guanyat cap ral·li, però és un pilot molt i molt bo, i a més té una bona imatge com a persona. Als ral·lis tots els pilots tenen una bona imatge, però ell en concret ha fet una temporada molt bona. És un dels pilots a seguir amb vista al futur.
Pel que fa al ral·li Catalunya, què li sembla la fórmula mixta de la prova?
Crec que està bé. Al RACC li agrada innovar i ja fa uns anys que ho fan [des del 2010]. M'agrada que hi hagi ral·lis mixtos. Ja n'hi havia abans: el Costa Brava també tenia etapes d'asfalt i de terra, així que no és quelcom nou per a ells. A més a més, la terra sempre és una mica més espectacular, es veu derrapar més els cotxes.
El fet que la FIA no accepti –de moment– que el líder al final dels dos dies d'asfalt pugui escollir la posició de sortida en l'etapa de terra, pot desvirtuar una mica el resultat?
És estrany que la FIA no ho hagi vist, això. Jo encara espero que durant el ral·li puguin arribar a canviar d'opinió. Tots els equips hi estan d'acord, tots ho han demanat. Si els pilots saben que el més ràpid al final dels dos primers dies escollirà la posició de sortida, tibaran tant com puguin els dos primers dies. Per contra, si el primer ha de sortir primer, que en terra és un desavantatge, hi pot haver tàctiques. Això sí, si diumenge plogués, tot quedaria en no res.