Robert Kubica, el premi a la voluntat
WRC2. El polonès pot assaborir el títol dos anys i mig després de l'accident que el va apartar de la fórmula 1
Serà un dels pilots més buscats, amb Ogier i Sordo. I amb motiu. Robert Kubica (Cracòvia, 7-12-1984) està a punt de guanyar el campionat WRC2 amb un Citroën DS3 RRC.
Al febrer farà tres anys d'un esgarrifós accident en què va estar a punt de perdre més que la carrera esportiva. I diumenge pot guanyar el mundial de la categoria WRC2, un campionat obert i competit, amb sis pilots que han guanyat ral·lis fins ara. Kubica, amb quatre victòries, s'assegurarà el títol pràcticament si acaba la cursa, ja que el seu màxim rival, el qatarià Abdulaziz Al-Kuwari (tres victòries), ha passat per aquesta cursa a la categoria WRC. Kubica, per cert, l'imitarà a Gal·les, on s'estrenarà amb un Citroën DS3 WRC i, entre la seva velocitat i el seu caràcter mediàtic, no seria estrany que el 2014 tingués un Citroën oficial en la categoria absoluta.
La maleïda tanca
Kubica havia de ser un dels pilots que marqués aquesta dècada en la fórmula 1. Però el 6 de febrer del 2011 una barrera metàl·lica en un tram del ral·li d'Andora, a Itàlia, es va interposar en el seu camí. El polonès disputava el ral·li per plaer i va sortir de la carretera amb tanta mala sort que la tanca metàl·lica va entrar pel parabrisa i el va enganxar de ple en tota la zona dreta del cos, fins al punt que va arribar a l'hospital amb amputació parcial de l'avantbraç, fractures al colze, l'espatlla i la cama. Van tardar més d'una hora a poder-lo rescatar del cotxe i va perdre molta sang. El van operar d'urgència durant set hores i va passar pel quiròfan un parell de vegades més. I encara es va tornar a trencar la cama en una relliscada a casa seva, el gener del 2012.
El seu problema per tornar a la fórmula 1 és la falta de sensibilitat a la mà dreta. Necessitaria unes adaptacions que en l'escàs espai de l'habitacle d'un monoplaça no són viables. Però les seqüeles no li impedeixen pilotar un cotxe de ral·lis. I així ho va fer el setembre del 2012. Alguns accidents van accelerar el seu aprenentatge, que ha estat ràpid en tots els terrenys: victòries a la terra de Grècia i Sardenya i a l'asfalt d'Alemanya i Alsàcia, però sobretot el segon lloc en un ral·li tan d'especialistes com el 1.000 Llacs.
