Qui no s'arrisca no pisca
GP del Japó de Moto GP. Recital de pilotatge de Jorge Lorenzo, que en l'últim instant opta per sortir amb un pneumàtic més tou que el de Márquez i venç amb autoritat al circuit d'Honda
No és nou: la competitivitat de Jorge Lorenzo és il·limitada. El campionat n'ha deixat nombrosíssimes mostres, amb l'episodi de l'espatlla esmicolada a Assen posant nom a aquest capítol de la seva carrera. Fa dues curses, les seves possibilitats de retenir el títol eren gairebé remotes –cedia 43 punts a Márquez–, però avui Lorenzo pot afirmar que encara no ha dit l'última paraula. Ho expressava ahir després de signar el triomf número 200 de Yamaha al circuit construït per Honda: “No depenem de nosaltres, però sabem que fins que no acaba la cursa el campionat no ha acabat. L'exemple és el que ha passat a Moto 2 i Moto 3.”
L'atípic cap de setmana requeria grans dosis de perícia i atreviment. El matí s'havia llevat assolellat i equips i pilots van disposar de 45 minuts d'entrenament en sec per configurar la moto. De res valia el que s'havia fet dissabte. En la sessió, recuperant el temps perdut, intentant veure fins on arribava el seu ritme en condicions normals, Marc Márquez va tenir una caiguda forta i lletja que el va deixar masegat de l'espatlla i a la zona lumbar. Ningú havia dit que seria fàcil. Partint de les configuracions de fa un any, Lorenzo i Pedrosa sortien en aquest punt amb un lleuger avantatge.
L'elecció
Calia determinar els pneumàtics a utilitzar i, segons va comunicar Bridgestone abans de la cursa, eren igual per als, aleshores, encara tres pretendents al títol. Ja en la graella, però, Lorenzo revelava el canvi de direcció que havien pres amb l'equip, muntant el compost més tou al darrere. Obligat a fer tots els possibles per acabar davant de Márquez, el mallorquí es desmarcava del rival. Qui no s'arrisca no pisca.
A la manera ja clàssica, Lorenzo va sortir el primer i com ningú. Pedrosa no ho va fer malament i va aprofitar una errada de Márquez en deixar l'embragatge i es va situar tercer. Entrant obert en el segon revolt, però, va donar pas al cerverí. Entre ell i Lorenzo hi havia Rossi, que en un primer moment va fer les tasques de gregari sofert, i va donar aire al seu company d'equip perquè obrís una distància.
Però el ritme era de mil dimonis i es va menjar Rossi, que en la segona volta i en la tercera entrava passat en la frenada de la baixada de la contra recta. Primer va obrir la porta a Márquez i Pedrosa. Després, sortint llarg, es va veure condemnat al desè lloc. Mals temps per a la lírica.
L'statu quo de la qüestió va quedar establert en el segon pas per meta, amb Márquez a 1,2 segons i Pedrosa a 1,8 de Lorenzo. Una volta ràpida del cerverí i consecutivament una del vallesà van comprimir el trio, separats de mig segon. El pilotatge fi era el dels veterans; el desencadenat, el del debutant. Tot en ordre.
Hi ajudaven, en aquest cas concret, els problemes en la configuració de Márquez, que el deixaven venut a l'entrada dels revolts. Especialment en l'angle recte del final de la baixada, terrorífic ja amb la moto perfectament alineada. A ritme d'1:46 baixos, la cursa es desgranava amb tensió, però sense avançaments. Va ser en l'inici de la segona meitat, a onze girs, quan el mig segon que unia tots tres pilots es va trencar.
Guanya la Yamaha
Incapaç d'accelerar amb criteri sortint dels revolts, el primer a perdre el pas va ser Pedrosa, com es va veure després al parc tancat, amb el pneumàtic notablement malmès. La intriga, en cursa, era justament aquesta: com respondria la goma de Lorenzo, més tova?
Márquez el va començar a atacar, amb la frenada de la baixada com a punt escollit. En el segon intent, gairebé es menja el mallorquí. Sense referències clares, la moto no el seguia quan dibuixava la traçada per afrontar els revolts, i el que havia estat una constant en les frenades fortes es va veure que seria incontrolable quan, en una situació de no-estrès, a set voltes, entrava passat en el primer revolt. Coincidia el nerviosisme de l'Honda amb la revelació que tenia Lorenzo: l'elecció de goma havia estat l'encertada. No només no perdia adherència, sinó que podia mantenir sense ensurts el ritme baix en l'1:46. I, arrodonint el triomf, podia marcar tres girs més en 1:45 alts.
El resultat estava decidit. Al vigent campió només li quedava esquivar doblats i el que millor ho té per ser el proper a treure la calculadora. I allà, els números deien que 20 punts eren un magnífic botí.
Aquest any, i ja en són vuit, tampoc
Era el que més complicat ho tenia i només una carambola que portés els rivals a no sumar cap punt li hauria permès entrar de ple en la lluita pel títol. Però res d'això va passar i Dani Pedrosa no només va perdre qualsevol possibilitat en el mundial, sinó que tampoc podrà ser segon –encara que guanyés a Xest i empatés amb Lorenzo, que té 305 punts en comparació dels seus 280, el màxim nombre de victòries del mallorquí li ho impediria–. Aquest any, tampoc, i ja en són vuit. Pedrosa, que té una temporada més de contracte, no serà campió del món de Moto GP. Sempre en l'equip oficial Repsol Honda, el pilot de Castellar ha aconseguit 83 podis en 210 grans premis en la categoria gran: 25 victòries, 32 segones posicions i 26 terceres. Però res li ha servit per aconseguir ser el campió del món. Les lesions i la poca fortuna poques vegades han marcat tant un pilot com en el seu cas. També aquest any.
