El reglament que val és el del 93
Perquè és el vigent campió i per unes capacitats úniques, Marc Márquez surt a la posició preferent en la lluita pel títol mundial
Amb més o menys arguments, Lorenzo, Pedrosa i Rossi l'han de contestar
Una categoria amb motos oficials, amb motos semioficials que a mig campionat podrien ser oficials, amb motos Open, amb...
Moto GP pot perdre's en disposicions reglamentàries, però res d'això farà variar a curt termini l'estat de la qüestió, la que té els aficionats atrapats davant les pantalles. Aquí, quan el semàfor s'apaga, mana la velocitat i aquesta pertany avui a quatre pilots. Concretament a tres, decisivament a dos, especialment a un: Marc Márquez. Replicat en qualsevol condició per Jorge Lorenzo, en ocasions també per Dani Pedrosa, puntualment fins i tot per Valentino Rossi. La velocitat és seva i fins que no es demostri el contrari, el reglament que preval en la categoria reina és el reglament del 93.
Les normes
Perquè si en el primer any a cavall de l'Honda, sense conèixer com respiraven els circuits enfilats amb una màquina que pel cap baix dóna 170 cavalls de potència, Márquez va acabar sent el campió, què no s'ha d'esperar enguany, amb les mides preses i conegudes?
L'exigència que forçarà els seus rivals serà màxima, incondicional des del primer entrenament oficial, malgrat que la lesió a la cama hagi mutilat la pretemporada del pilot cerverí –es va trencar el peroné fent dirt track el 19 de febrer.
Marc Márquez, el campió del món, no està obligat a repetir el títol perquè encara és molt jove (1993) i perquè encara té coses a aprendre i millorar. Però és justament això el que més obliga Lorenzo (1987) i Pedrosa (1985), els altres dos àtoms d'aquesta tríada molecular que l'any passat va córrer un mundial a part.
Però tant ells com Rossi (1979) estan avisats. Saben quines són les normes del reglament del 93. Si avances Márquez saps que et tornarà l'avançament al revolt següent, no dos més enllà. Si vas ràpid, ell també. I si tu vas molt ràpid, ell hi anirà més. És el reglament del depredador, de qui si no pot guanyar sap que un podi estarà bé, però que sempre un segon és millor que un tercer. Són les normes de qui a la pista et fa sentir que quan penses que has tancat totes les portes és que estàs equivocat.
Els Espargaró
A banda del tall que es repartirà a la part davantera de la graella, el bon aficionat té enguany dos grans al·licients més per no perdre pista en els germans Espargaró.
Pol (1991), campió de Moto 2 l'any passat, debutarà en la categoria encara malmès per una fractura a l'espatlla intervinguda dilluns de la setmana passada, a cavall d'una Yamaha de fàbrica, la de l'equip de Tech 3. No se l'espera al davant, de moment, però a mesura que el campionat progressi les coses han de canviar a millor.
El seu germà Aleix (1989), molt més experimentat, pilotarà una Yamaha de la categoria Open, la categoria petita dins la gran. Però això no treu que començarà sent la primera bona intriga de la pel·lícula. Sempre en els llocs capdavanters en els tres testos de pretemporada, en el segon va tancar un simulacre de cursa que, comparat amb el que va fer Pedrosa aquell mateix dia, el deixava a només sis segons del d'Honda. És possible que això també succeeixi els diumenges?
Un primer any irrepetible
Amb 20 anys i 266 dies, Marc Márquez es va convertir el 10 de novembre en el campió del món més jove de la categoria reina del motociclisme mundial, superant Freddie Spencer, que fins aleshores ostentava el rècord de precocitat amb 21 anys i 258 dies. Era el seu tercer títol mundial –campió de 125 cc el 2010 i de Moto 2 el 2012–, un campionat que va tancar amb unes xifres d'escàndol: sis victòries (Austin –era la seva segona cursa–, Sachsenring, Laguna Seca, Indianapolis, Brno i Alcanyís), sis segones posicions (Jerez, Assen, Silverstone, Misano, Sepang i Motegi) i quatre tercers llocs (Losail –el dia del seu debut–, Le Mans –en aigua–, Montmeló i Xest). És a dir, setze podis i només dos zeros, a Mugello (caiguda) i a Phillip Island (desqualificació). Una regularitat impròpia d'un debutant que, a més, va ser capaç de marcar nou posicions preferents, amb set nous rècords de circuit inclosos. A banda del reguitzell de registres –insuperables?–, dos moments per sobre de la resta: l'avançament a Lorenzo en el darrer revolt de Jerez amb toc inclòs, i l'interior per fora de la pista a Rossi en el mític llevataps de Laguna Seca.
