L'anàlisi
Hamilt‘on fire'
Un dels protagonistes de la cursa d'Hongria va ser Lewis Hamilton. Sortia des del pit lane perquè s'havia vist obligat a canviar el xassís del seu Mercedes després de l'incendi de què va ser víctima dissabte en la Q1. La falta de fiabilitat tornava a deixar en una posició compromesa el britànic i afegia un problema més a una llista que comença a ser massa llarga per a un equip que té a les seves mans el monoplaça més ràpid. Però aquesta vegada les flames no eren conseqüència dels problemes endèmics de sobreescalfament dels frens. La intensitat i la ràpida propagació de les flames denotaven que l'origen de l'incendi no era sinó la gasolina.
Després d'una feina minuciosa per determinar l'origen del problema, Mercedes va comunicar que una fuita en el sistema d'alta pressió de combustible va causar l'incendi. Les altes temperatures dins del capó motor en la zona que envolta els escapaments i el turbo van actuar com a punt d'ignició i van provocar una deflagració instantània i un incendi devastador per a les parts més determinants del monoplaça. El resultat: xassís, motor i canvi danyats.
Els nous motors del 2014, com el de Mercedes, no solament són una icona d'eficàcia pels nous sistemes de recuperació d'energia, que el converteixen en un propulsor que consumeix un 30% menys de combustible que els seus predecessors. El motor de combustió ICE (internal combustion engine) és també un aparador de desenvolupament i de tecnologia. És d'injecció directa, cosa que significa que l'injector no polvoritza el combustible a l'admissió, sinó que ho fa directament a dins del cilindre, a la cambra de combustió.
Sent un concepte ja prou explorat en cotxe de carrer, el reglament tècnic permet als motoristes arribar fins a una pressió final d'injecció de fins a 500 bars, 400 més que en els V8 de la temporada passada. Però el sistema de combustible no treballa en la seva totalitat a aquestes pressions descomunals. Els dissenyadors divideixen el sistema de combustible en dos, de manera clarament separada: el de baixa pressió i el d'alta pressió.
El primer té l'objectiu de captar fins a l'últim gram de combustible que hi ha al compartimentat dipòsit. Per això, els dipòsits solen portar tres o quatre petites bombes col·lectores que, situades estratègicament, asseguren que es deixa el dipòsit pràcticament sec si l'enginyer decideix esgotar el combustible. Aquest primer circuit de baixa pressió omple un petit dipòsit col·lector d'uns dos litres de capacitat, que és d'on el sistema d'alta pressió s'alimenta. L'element capaç de fer pujar la pressió del sistema fins als 500 bars és una bomba d'accionament mecànic unida al motor a través d'un eix. A partir d'aquí, el circuit d'alimentació entra ja dins l'espai del motor, on dissabte hi va haver la fuita que va acabar amb el W05 consumit per les flames.
L'invencible Mercedes Benz PU106A –denominació tècnica de la unitat de potència que utilitzen a Mercedes, Williams, Force India i McLaren– va posar Hamilton en una situació complicada i fins i tot perillosa. Però si hi ha algun pilot capaç de convertir els problemes en desafiaments és ell, que en la cursa va tornar a demostrar que ell també està on fire!