Trucant a les portes de la glòria
Només 174 km separen Marc Coma del seu cinquè títol després d'una penúltima etapa sense incidents
Laia Sanz perd temps rere la pols d'un pilot més lent i té menys de dos minuts d'avantatge sobre el novè
Marc Coma ja sap què és viure la sensació d'iniciar l'última etapa com a líder, pendent de cobrir una especial que abans era de tràmit i que avui no ho serà tant, amb 174 quilòmetres. Ho té tot controlat. Haurà fet el Dakar sense canviar el motor, una acció que ha descavalcat el seu últim rival, Paulo Gonçalves, de la lluita pel triomf. I avui podria ser tan conservador per perdre un minut cada 10 km, 6 segons per quilòmetre. Cap moto oficial no els perdrà si no és per una avaria.
Ja ho ha viscut
Aquest és el dotzè Dakar de Marc Coma, que ja sap què és afrontar l'última etapa com a líder. Ho va fer el 2006, amb mitja hora d'avantatge respecte a Cyril Despres. El 2009, amb 1h30 de marge respecte a l'andorrà. I, el cas més assimilable a la situació actual, quan tenia 181 km al davant i tenia Despres a 15:59. L'any passat també, però tenint dues hores de marge respecte al seu company Jordi Viladoms la victòria estava pràcticament feta.
Però Coma és dels que poden patir la síndrome de la penúltima etapa des que l'any 2012, després de protagonitzar una lluita memorable al segon amb Cyril Despres, es va situar líder en l'antepenúltima etapa i no es va poder defensar en tenir una avaria en el canvi en la penúltima jornada. Per això Coma –i tots els pilots en general– no canten victòria fins que pugen al podi.
Ahir el pilot d'Avià, envoltat de KTM (oficials o privades) a davant i a darrere, va tenir una jornada plàcida. Cap risc no assumible i ritme de rellotge suís, sisè des del segon punt de pas fins al final dels 298 km. A davant, a més, el previsible festival Honda el va esguerrar l'australià Toby Price, que, amb 27 anys, va rubricar un Dakar com no es recordava des de fa molts anys en un debutant amb la seva primera victòria d'etapa. A més, es va assegurar el podi final en aconseguir deu minuts més d'avantatge respecte a Pablo Quintanilla. La cursa de Price ha estat espectacular. Ha acabat entre els cinc primers en vuit de les dotze etapes i és un bon exemple, com el del mateix Quintanilla o el d'un altre debutant, Matthias Walkner (també guanyador d'una etapa però ja retirat), que els austríacs no han de patir pel dia que Marc Coma decideixi agafar el volant.
Laia Sanz es defensa
No volia ni sentir a parlar d'un lloc entre els deu primers, però, un cop s'hi ha ficat, Laia Sanz no deixarà anar fàcilment el vuitè lloc. Amb aquesta idea va sortir ahir, i tot anava segons el pla previst fins a la part final, quan va atrapar Fabien Planet, que rodava lent després d'una avaria en el km 224. La catalana no es va voler arriscar a un avançament per fora de la pista i l'eslovac Ivan Jakes –a l'atac des del primer metre– li va servir per retallar gairebé 10 minuts a Laia Sanz. La diferència és ara d'1:52. Jakes va ser ahir més ràpid, però sense l'alentiment causat per Planet no hauria recuperat dos segons per quilòmetre. L'avantatge de Sanz equival a poc més de sis dècimes per quilòmetre. Al ritme d'ahir, Sanz ha de patir seriosament pel vuitè lloc.
En els quads, ja fa dies que el polonès Rafal Sonik sap que serà el guanyador i per això deixa que el francès Declerck vagi sumant triomfs. La retirada dimecres dels millors pilots locals, el xilè Ignacio Casale –que s'havia arribat a situar líder– i l'uruguaià Sergio Lafuente, va aclarir definitivament la categoria, que avui obtindrà el seu primer Dakar.
