No tan fàcil

El desenllaç del Dakar 2015 va ser més de tràmit del que es preveia –l'etapa d'ahir va ser mutilada pels aiguats– però al llarg de dues setmanes Coma ha comprovat que, tot i el pas de Despres als cotxes, els rivals broten com els camagrocs a la tardor.

El pilot d'Avià ha guanyat pel control de la situació, l'experiència, la paciència... més que per velocitat pura. La té, però d'altres (Barreda, Gonçalves, Quintanilla, Price, Rodrigues...), també. Només li ha calgut una victòria d'etapa (la cinquena). I ha guanyat, igualment, pel punt de fortuna indispensable en una competició com aquesta: Per què la KTM de Jordi Viladoms no va sobreviure a l'atac salí de l'altiplà de sal d'Uyuni i la de Coma sí? Misteris de les curses.

Pilots i fabricants

Aquest Dakar es va plantejar com una batalla entre Joan Barreda i Marc Coma, amb avantatge inicial per al torreblanquí. Però també era un duel entre KTM i Honda, entre el fabricant especialitzat en motos de fora de carretera i el gegant tecnològic japonès. D'una moto més clàssica contra una altra carregada d'electrònica. Coma s'ha imposat al final per mitja hora sobre Paulo Gonçalves, el líder de recanvi que tenia Honda després que un problema amb l'accelerador electrònic deixés fora de combat Joan Barreda. I a tres etapes del final Gonçalves va haver de canviar el motor (i penalitzar). Per tant, més que mai, ha guanyat també la fiabilitat de KTM (cap canvi de motor), però l'amenaça d'Honda és real i el dia que el seu millor pilot tingui una fiabilitat a l'altura, guanyaran. Joan Barreda ja no s'equivoca, ja és un pilot madur.

Yamaha, el tercer fabricant en discòrdia, ha decebut. Ha situat Olivier Pain en desè lloc, però durant tota la cursa el francès va ser superat sistemàticament per la moto privada de Joan Pedrero. Errors de concepció han anat endarrerint les motos oficials. Sherco, per la seva banda, continua amb molta feina per fer, com Gas Gas, que va arribar a la cursa –segons els pilots– amb la moto justa de preparació.