La perspectiva del vencedor és difícilment millorable, però en el cas de Marc Márquez hi ha sentències que expliquen més que qualsevol crònica: “Ha estat una de les millors curses que he vist últimament, de les millors de la meva vida”, admetia el pilot de Cervera en la roda de premsa. I reblava el clau: “En cada pas per meta només canviava el nombre de voltes que quedaven, no pas les distàncies.”

Content per venir d'on venia –caiguda al Motorland i pas discret per Motegi, convivint amb una lesió a la mà–, Márquez relatava com havia estat la cursa vista des del seu carenat: “Hi hagut molts avançaments des del principi i m'ha costat de trobar el ritme. No entenia gaire la direcció del vent i he hagut d'empènyer molt per passar el Lorenzo. Massa, hi ho he pagat amb un sobreescalfament del pneumàtic del davant, que m'ha obligat a frenar perquè si no hauria caigut.” Va tancar: “Patia molt del davant i tant el Rossi com el Iannone em passaven fàcilment. M'ha costat molt de tornar-los a avançar i, la veritat, en l'última volta no sé com he arribat. Simplement he anat al límit i feliçment ha sortit bé.”