Poc temps i molta feina

I és que a diferència de Losail, per exemple, on la cursa es va fer després d'un test de tres dies i, ja en el cap de setmana de gran premi, amb quatre sessions d'entrenaments, aquí només hi haurà les tres habituals –les dues d'avui i una demà– abans dels 30 minuts de l'FP4, on la moto ja ha d'estar pràcticament ajustada.

Per postres, Río Hondo és un circuit amb poca activitat durant l'any i l'experiència del passat diu que la primera sessió és poc útil –el 2015, d'aquesta a la segona es van baixar els temps en dos segons–. I encara una última consideració: mai es roda més tard de les tres de la tarda (hora local) en els entrenaments, tot i que la cursa de Moto GP arrenca a les quatre.

Tot plegat, en unes condicions que res tenen a veure amb les de Losail. A Qatar la carrera és de nit i, per exemple, enguany hi havia una temperatura de pista de 23 graus, mentre que aquí l'any passat l'asfalt donava 36 graus tot i estar parcialment ennuvolat –la cursa del 2015 la va guanyar Rossi amb un pneumàtic extradur, anant de menys a més, i cruspint-se un Márquez que calçava el dur i que en les primeres deu voltes havia guanyat més de quatre segons a l'italià. A més a més, en els testos que Michelin feia durant tot l'any passat per desenvolupar els pneumàtics, únicament va poder treballar un dia en aquest traçat.

Tornaran les Yamaha, amb Jorge Lorenzo al capdavant, a marcar implacablement el ritme de pas? On seran les Honda, que, llevat de Márquez, tants problemes van tenir a Losail i durant tota la pretemporada? Podrà Maverick Viñales mantenir la Suzuki entre les motos capdavanteres? I la Ducati, sempre efectiva al traçat qatarià, tindrà aquí la mateixa resposta?