Naomi Osaka encén el peveter i els Jocs de Tòquio queden inaugurats
La cerimònia, sense públic, ha estat marcada pels missatges en la lluita contra la pandèmia. Craviotto i Belmonte han estat els banderers del Comitè Olímpic Espanyol
L’emperador del Japó, Naruhito, ha declarat aquesta tarda inaugurats els 32ens Jocs Olímpics de l’era moderna a l’estadi olímpic de Tòquio, que ja va ser l’escenari dels Jocs del 1964. L’emperador ha presidit una cerimònia tancada al públic i amb només un miler de convidats, un signe del temps. El misteri de quin seria l’esportista que encendria el peveter s’ha resolt en l’últim moment quan la tennista Naomi Osaka, vencedora de quatre tornejos del Grand Slam, ha rebut l’últim testimoni i s’ha dirigit a una estructura amb la forma del mont Fuji. La flama es mantindrà encesa durant els 16 dies que dura la competició.
En la desfilada dels diferents comitès olímpics, més curta i ràpida –dues hores– que en les anteriors grans cerimònies, els esportistes catalans Saúl Craviotto (Lleida, 1984) i Mireia Belmonte (Badalona, 1990) han estat els banderers del Comitè Olímpic Espanyol. Craviotto (piragüisme) ha guanyat quatre medalles olímpiques des del 2008 (dos or i dues plates) i Belmonte (natació) també en té quatre, dues plates a Londres i un or i un bronze a Rio. El nou lema que proposa el COI faster, higher, stronger, together, (més ràpid, més alt, més fort, junts) s’ha pogut llegir en l’estadi.
En els Jocs hi participaran 11.264 esportistes, 45 més que a Rio. El 95 per cent de les 205 delegacions han triat la fórmula de la paritat a l’hora de treure les seves respectives banderes a l’estadi.
La cerimònia ha començat amb un espectacle de petit format, comparat amb les grans coreografies dels anteriors jocs, on s’han barrejat elements tradicionals del Japó amb d’altres de més moderns.
La presència en la primera escena d’esportistes “confinats” practicant sobre cintes de córrer i bicicletes estàtiques ha estat la forma que han tingut els directors artístics de recordar com s’ha viscut la pandèmia en el món de l’esport. Les escenes de dansa en què un grup artístic ha visualitzat com és el cos humà des de dins s’han vist amb plans curs pensats per a la producció televisiva de les imatges.
Les anelles olímpiques que s’han desplegat es van emmotllar amb la fusta de pins clavats durant els Jocs de Tòquio del 1964, tot un símbol de l’ecologia, el reciclatge i la sostenibilitat. L’himne japonès ha estat interpretat per una súper estrella del pop asiàtic, la cantant Misia.
Abans de la desfilada s’ha lliurat el primer Llorer Olímpic al premi Nobel de la pau Muhammad Yunus (Bangla Desh), que ha agraït el guardó des del seu domicili. El premi valora el seu esforç per promoure els valors de l’esport en la seva tasca econòmica i social.
El moment més emotiu ha arribat quan s’han alçat 1.824 drons s i han format una esfera de llums sobre la nit de Tòquio representant la Terra i els seus continents. Just en aquest moment ha sonat el clàssic Imagine de John Lennon amb un cor juvenil amb el suport per vídeo de cantants internacionals: AngéliqueKidjo, Alejandro Sanz, John Legend i Keith Urban.
La bandera olímpica l’han introduït a l’estadi sis atletes de continents diferents que han ajudat en le seves respectives comunitats a lluitar contra la pandèmia. El discurs del president del COI, Thomas Bach, ha fet referència sobretot als temps difícils que s’han viscut al Japó i a tot al món per aquesta situació. “Durant molt temps ens hem mantingut allunyats dels nostres éssers estimats. Avui en qualsevol part del món estem finalment units per compartir un moment únic.” També remarcat al compromís amb la “pau” del COI i ha tornat a posar l’accent en la presència de l’equip de refugiats.
Protestes públiques
Durant la cerimònia dins l’estadi s’han pogut escoltar els crits dels milers de manifestants que s’han reunit per protestar contra la celebració dels Jocs. Al Japó una gran part de la població encara està contra la decisió de no cancel·lar-los ja que considera que això posa en risc el control de la pandèmia en un país amb una taxa de vacunació molt baixa.