Hi ha coin­cidència. El pre­si­dent, Josep Maria Bar­to­meu, està con­tent perquè el grup de fut­bo­lis­tes que con­forma el ves­ti­dor del pri­mer equip és com­pletíssim. Els dos exe­cu­tius de l'àrea, Albert Soler i Robert Fernández, van exhi­bir ahir en roda de premsa la màxima de les feli­ci­tats. I Luis Enri­que, en fi, és l'home més cofoi de la Terra. Té tot el que ha vol­gut i més. Nolito no ha vin­gut, però ha estat recom­pen­sat. Molt recom­pen­sat. El tècnic asturià s'ha mullat cada vegada que ha cal­gut anun­ci­ant la seva satis­facció per una plan­ti­lla de juga­dors gai­rebé de somni. Diu que dis­posa de la millor plan­ti­lla que ha tin­gut mai. Ni la del tri­plet del seu pri­mer any ni la del pòquer de l'exer­cici pas­sat. Espec­ta­cu­lar.

I l'afició? Pletòrica. I com ha d'estar? Acos­tu­mada al bon caviar, entesa en la matèria i ani­mada per les parau­les del seu pre­si­dent, del seu cap de l'àrea d'esports pro­fes­si­o­nals, del seu secre­tari tècnic i del seu entre­na­dor. El segui­dor del Bar­ce­lona està extra­or­dinària­ment ani­mat després de veure com l'equip escla­fava el Sevi­lla en la super­copa d'Espa­nya, gole­java el Betis en la pri­mera jor­nada de la lliga i superava l'Ath­le­tic amb solvència en la sem­pre com­pli­cada sor­tida a San Mamés. No hi ha dubte: Jas­per Cilles­sen, Samuel Umtiti, Lucas Digne, André Gomes, Denis Suárez i Paco Alcácer són bons juga­dors, joves, amb fam i il·lusi­o­nats al davant d'un repte majúscul. És veri­tat que hi ha hagut dues bai­xes de dos juga­dors titu­lars, Clau­dio Bravo i Dani Alves, però la sen­sació gene­ral és que la vida seguirà sent mera­ve­llosa sense ells.

En defi­ni­tiva, la plan­ti­lla de les plan­ti­lles. Pano­rama idíl·lic per a la tem­po­rada 2016/17. Títols a la vista. Dels qua­tre a tir ja en tenen un al sac. Tot va sobre rodes.

Tres con­si­de­ra­ci­ons per aca­bar: pri­mera i prin­ci­pal, que Messi no pren­gui mal ni agafi la grip. Els fit­xat­ges són fantàstics, però l'argentí, moti­vat, és una bene­dicció divina. Segueix sent el pal de paller de l'equip. Perdó, del club. Segona, hi ha sec­tors del bar­ce­lo­nisme que dub­ten de la sos­te­ni­bi­li­tat del nou model de l'enti­tat. És fàcil qüesti­o­nar el de Flo­ren­tino Pérez, però, amb tots els res­pec­tes, no sem­bla gaire dife­rent de l'actual blau­grana. I ter­cera i última, al final la fórmula Jordi Mes­tre (vice­pre­si­dent blau­grana) s'ha impo­sat: “No podem ser un club com l'Ath­le­tic, que juga amb gent de casa i que gua­nya una copa de tant en tant.” És clar que no. La història recent ho demos­tra. Doncs res, amb gent de fora i d'esquena al plan­ter. Això sí, de cara a la gale­ria, sem­pre amb la Masia al poder!