Opinió

Adéu, Bustillo

El franquisme sociològic: trampes, àrbitres corruptes
i part del públic aplaudint l'agressió

Si hi ha una entrada vio­lenta en la història del fut­bol espa­nyol que ha estat impune aquesta és la que va fer el juga­dor del Real Madrid De Felipe a l'estadi San­ti­ago Ber­nabéu, en la pri­mera jor­nada de la lliga 1969/70. Va tren­car per sem­pre més la car­rera del juga­dor ara­gonès Miguel Ángel Bus­ti­llo, que tot just havia fit­xat pel Barça pro­vi­nent de Sara­gossa, i que en el decurs del par­tit havia mar­cat dos gols fins que el defen­sor blanc el va enviar a la infer­me­ria.

L'àrbi­tre era el tris­ta­ment famós Ortiz de Mendíbil, un col·legiat que no va xiu­lar ni falta, el mateix àrbi­tre que va allar­gar un par­tit Barça-Madrid més d'onze minuts fins que l'equip blanc del règim dic­ta­to­rial no va mar­car i va gua­nyar. L'àrbi­tre símbol de la cor­rupció, amb Guru­zeta, aquest dar­rer demos­trat trampós per la llei, arbi­trant a tant el dòlar. Per cert, en un pro­grama radiofònic recent, a Ortiz de Mendíbil un comen­ta­rista, fal­sari o igno­rant, va arri­bar a elo­giar-lo quan la seva fede­ració no en volia saber res de res.

Ope­rat tres dies després, Bus­ti­llo mai va poder superar aque­lla agressió vio­lenta i impune. Hi ha qui no entén el surf que fa per damunt de la llei –i de la moral cris­ti­ana, per als cre­ients– Jorge Fernández Díaz. No hi ha causa sense efecte, tants anys de trampa, cor­rupció i estultícia duen que pugui ser minis­tre un tal per­so­natge o que encara actes tan vils no sig­ni­fi­quin pèrdua de vots per al PP, ni tan sols a Cata­lu­nya. Cal recor­dar que el PP, C's i el PSOE es va negar a dur als tri­bu­nals a qui de manera cana­llesca par­ti­ci­pava de la idea d'haver des­tros­sat la sani­tat pública a Cata­lu­nya!

Hi ha imat­ges a You­tube de la lesió a Bus­ti­llo. Veu­ran el que era el fran­quisme sociològic. Gua­nyar amb trampa, àrbi­tres cor­rup­tes i encara part del públic aplau­dint l'agressió. En resum, ha mort un gran juga­dor de futur esplen­dorós, fins i tot amb la seva selecció, que van des­gra­ciar sense con­seqüències per la bana­li­tat del mal. L'Espa­nya negra de sem­pre té com la hidra de múlti­ples caps.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.