Quan Pep Guardiola va fitxar pel Manchester City i l'altre equip d'aquella ciutat, el United, no va tenir paciència per esperar els resultats que a la llarga li hauria donat Louis van Gaal i va fitxar José Mourinho, quedava clar que era una jugada no per potenciar el fair play, sinó per accentuar la rivalitat local. Bon ull dels directius, que si fan que aquesta rivalitat acapari els primers llocs de la Premier hauran aconseguit ampliar el prestigi de la marca de la ciutat tant en el futbol anglès com a tot Europa, començant pels afeccionats dels equips als quals els dos entrenadors han deixat empremta. Tampoc és innocent l'aparellament inicial en la Champions del Manchester City i el Barça, que afavorirà més ingressos per a tothom, UEFA inclosa. Un aparellament que en principi no sembla tràgic, ja que en la lligueta que es farà, si no hi ha sorpresa, com que es classifiquen els dos primers hi seran els dos equips, ja que els altres integrants, Borussia M'Gladbach i Celtic no sembla que tinguin possibilitats. Cal constatar, com s'ha dit, que el Real Madrid té, un any més, un grup considerat fàcil. Un pensa que tot és mercat i que aquests sortejos són fruit d'un consens o de qui té més influència. Qualsevol prestidigitador, Blatter inclòs, donaria receptes de com manipular les boles. L'únic atzar del futbol és si la pilota va al pal o entra.

Com a novetat de la quinzena, amb Bravo ja al Manchester City, hi ha la incorporació del porter holandès Cillesen, que si donés el rendiment que va tenir Hesp fa quasi vint anys ja en tindríem prou. Dos detalls bons d'aquest porter. Primer que va tenir la delicadesa de ser el primer del club, en tot aquest enrenou Bravo-Ter Stegen, de recordar-se de Masip quan va dir, citant-lo, que tots els porters treballarien molt en els entrenaments per posar difícil la tria a l'entrenador. I segon, que és un noi que no va tatuat, detall menor però que potser podria ser un element més a tenir en compte a l'hora d'incorporar nous jugadors. No discuteixo el dret de ningú a il·lustrar la seva pell, però cal convenir que, de lluny, en no poder apreciar les suposades qualitats artístiques del tatuatge, braços i cames fan només la sensació de brut.