Es confirma la sanció de la FIFA al Real Madrid i l'Atlético per irregularitats en els fitxatges de jugadors menors en les categories de base. El món culer té una sensació d'alleujament perquè ja es començava a témer que el club de Florentino Pérez, per mitjà d'un nou greuge comparatiu, aconseguiria el que el Barça no va aconseguir: no haver de passar-se dues finestres de mercat sense poder fitxar. L'estrany estiu de Pérez sense convertir-se en el campió del mercat era un argument suficient. Però vist el que ha passat, segurament la teoria bona serà que l'economia de la casa blanca no està per tirar coets. L'Atlético, per si de cas, sí que ha fitxat i ha escampat cedits per afrontar el mateix càstig que el Barça al seu moment.

La qüestió és, però, la diferència de reacció dels mitjans de comunicació partidaris del Real Madrid respecte a quan el sancionat va ser el Barça. És lamentable, però no és cap sorpresa. És, simplement, la constatació que el periodisme esportiu majoritari és el de confrontació entre bàndols, el periodisme de samarreta.

Ara bé, un cop constatat tot això, el més equànime és dir que la sanció als dos clubs de Madrid és tan injusta com la que va rebre el Barça. Algú creu que en aquests clubs s'ha maltractat o desprotegit algun noi? La FIFA ha tornat a sancionar per la literalitat de la norma, però en contra de l'esperit que la va inspirar. Que afecti els fills de Zidane és d'un surrealisme digne d'una institució governada durant anys per corruptes.

Derbi de Manchester. El City de Guardiola és molt superior al United de Mourinho, sobretot en la primera part. La segona part, per al meu gust, em sembla massa prototípica de lliga anglesa, amb anades i vingudes descontrolades. Estic convençut que a Guardiola tampoc no li va agradar. En poc temps, el City ha guanyat caràcter, individualment i col·lectivament. I es passa la pilota. I comença a interpretar el joc de posició. Està en procés de ser l'equip que vol Guardiola, però que ningú esperi veure el que va ser el seu Barça, ni el que va intentar a Munic. El Barça, entre altres raons, perquè és irrepetible. I el Bayern, perquè si hi tornés avui ho faria diferent. Intentaria trobar més un equilibri entre la seva idea i el futbol inherent a l'equip que no pas canviar-ho tan profundament. Amb el temps, el City serà inconfusiblement un equip seu, però continuarà sent un equip anglès.

La UEFA obre un altre expedient al Barça per les estelades al Camp Nou. L'organisme futbolístic europeu té les de perdre en qualsevol tribunal seriós perquè atempta contra la llibertat d'expressió. Mentrestant, però, el Barça en pagarà les conseqüències amb més sancions, cada vegada més greus. Fora que el nou president de la UEFA tingui sentit comú.

El jugador de futbol més buscat a internet i campió universal de l'egocentrisme continua sense ser el millor futbolista del món.