Prova de foc
la cinquena jornada,
el partit és vital perquè al davant hi ha l'Atlético i sobretot per la derrota contra l'Alavés
Els Barça-Atlético de Madrid han estat sempre partits divertits per a l'aficionat. Perquè sempre s'han vist molts gols, perquè Messi té els colchoneros com un dels equips preferits a l'hora d'encolomar-los gols i perquè els madrilenys han aconseguit per mèrits propis convertir-se en un dels aspirants a guanyar la lliga, fent-se lloc entre el Barça i el Real Madrid, com va passar l'any del Tata Martino d'entrenador, i en la Champions, en dues finals continentals en què han patit cruels derrotes contra el gran rival merengue. És per això que els enfrontaments amb l'Atlético, i especialment amb aquest Atlético de Simeone, són sempre complicats. A més, aquells partits bojos com el 5-4 amb Bobby Robson a la banqueta i Pizzi en boca de Joaquim Maria Puyal, passen a la història, però no agraden gens als entrenadors, que prefereixen tenir controlat el rival i la porteria a zero.
Dit tot això, el partit d'avui, tot i que arriba en la cinquena jornada, ja és una prova de foc. No només perquè el Barça està obligat a guanyar-ho tot, sinó perquè va ensopegar amb l'Alavés i no es pot tornar a permetre regalar punts a un Madrid que juga malament però sempre guanya. Amb ajuda o sense, que aquest és tot un altre tema. Per tant, el Barça no es pot permetre una altra ensopegada. Una ensopegada que ningú espera, per l'actitud de l'equip després de la derrota en la lliga, però que molts temen per les especials circumstàncies d'aquesta lliga en què els rivals, però també els àrbitres, hi poden tenir molt a dir.
És, doncs, un partit que es presenta dur. L'Atlético tampoc es pot adormir i vol rectificar el seu mal inici en la competició amb una victòria de prestigi al Camp Nou. Hi tenen tot el dret, a intentar-ho. És també un partit important per al Barça, per reafirmar-se, per demostrar-se a si mateix que el que va passar contra l'equip de Vitòria va ser un accident motivat per l'excés de canvis i rotacions, que Luis Enrique diu que continuarà fent. I també hi té tot el dret, però ha d'intentar que això no comporti derrotes contra equips molt inferiors, com així va passar.
Serà, doncs, un enfrontament clau per als dos equips, no per la situació actual en la taula, sinó perquè aquesta lliga es presenta com una d'aquelles en què hi pot haver dos o tres equips que passin dels noranta punts. I això vol dir moltes patacades per baix, però també poques possibilitats d'errada per dalt. S'espera un Atlético fidel als principis de Simeone. Lluitar fins a la extenuació, córrer contínuament, no deixar pensar el rival i, si cal, jugar dur, per no dir molt dur. Així són els equips d'El Cholo. I davant d'això, què? Doncs dependrà del Barça i del que decideixi Luis Enrique. De moment, s'ha quedat sense Umtiti, lesionat. El que voldrien els aficionats culers és veure un Barça decidit i dominador, un Barça que surt a guanyar des del primer minut i que ha d'estar disposat a jugar al cent per cent els noranta minuts, perquè pot esperar que els madrilenys ho facin al cent vint per cent, com van sempre. Cal esperar el millor dels tres del davant, que han mostrat que estan fins i amb ganes, però la clau estarà també a no deixar descontrolar el partit, a assegurar el zero a la porteria pròpia. Potser no serà tan divertit, però sí més pràctic.