El Barça no va fer ahir un dels seus millors partits de la temporada, i l'entrada d'Alcácer a l'equip titular per jugar de 9 al costat de Luis Suárez no va ser reeixida. Més que per l'absència de Messi, l'equip no es va trobar còmode malgrat l'esforç que va fer Neymar per fer d'enllaç entre el mig del camp i la davantera. Veient això, el Borussia, amb la vella estratègia d'esperar i usar la velocitat com a arma letal, no només es va avançar, sinó que en alguns moments va provocar un curtcircuit en el joc del Barça. Ara bé, assenyalats els defectes, també cal remarcar algunes virtuts d'un equip que s'ha de reinventar quan no té el totpoderós Messi al terreny de joc. Luis Enrique es va adonar en el descans que l'invent d'Alcácer no portava enlloc, i amb Turan al camp el domini blaugrana va ser absolut. El desgast dels alemanys també compta. El Barça, arromangant-se quan calia, va saber esperar el seu moment. Aquest és el principal argument d'un equip que vol guanyar títols. Quan no jugues bé, has d'igualar la intensitat i la lluita del teu rival. Neymar es va inventar una passada màgica a Turan, que ple de confiança va fer de Suárez. Tenia raó Luis Enrique en la pretemporada quan demanava a tothom una segona oportunitat per al turc després que el curs passat no convencés. L'estratègia, una altra eina bàsica d'aquest equip, va provocar l'1-2, un resultat just.