Les patinadores d'Olot, campiones del món any rere any i darrere seu, les de Girona; en futbol femení, un nivell realment bo; en hoquei, títols i més títols; en futbol sala, una munió d'equips que van aconseguint triomfs; en waterpolo, èxits internacionals; multituds en curses de muntanya o d'atletisme massiu, i així en molts altres esports, per no parlar de la veritable revolució en el món dels castells que va ser la plena participació de noies i dones i les enxanetes.

La resposta dels mitjans són engrunes, tant a la televisió i la ràdio com a la premsa escrita. Ara, comença a haver-hi algú que s'ha adonat que no pot deixar de banda un sector notori de practicants i, encara menys, la meitat potencial de la societat interessada per l'esport femení.

No s'entén aquesta manca de visió tan eixorca d'un fet econòmicament tan atractiu. Tampoc que els clubs d'esport professionals no hi apostin d'una forma més decidida. Que es moguin i facin un cop d'ull a pistes esportives, piscines, pistes de patinatge sobre rodes o gel, gimnasos o a qui corre per camins i muntanyes. A tot arreu hi ha una demanda sòlida d'esportistes que demanen reconeixement i projecció. Un món propi, on no hi ha l'espanyolisme caspós i suat, sinó una vivència lliure de la complexa catalanitat.

Crec que TV3 i el Barça i també la resta de clubs esportius grans de les diverses disciplines que hi ha al país, com a eines de cultura, sociabilitat i formació que són, s'hi haurien d'abocar de ple. La resposta seria immediata i els beneficis, segurs, tant per enfortir la nostra societat en actituds i valors, com per fer una societat millor, en pràctica esportiva i en audiències. En el tema de les televisions, no tindrien competència. Les cadenes espanyoles estan més pels toros i pel pit i cuixa; la idea de millora de la societat els queda molt lluny.