La mutació espanyola
El virus FIFA mai no decep. Aquest cop, l'odissea deixarà el Barça sense laterals (Alba i Sergi R.), sense porter suplent (Cillessen) i amb una cella oberta (Neymar). En el fons, res noticiable, si no fos perquè Gianni Infantino, el nou president de la FIFA, té en l'agenda alimentar el monstre del calendari amb mundials de 48 equips. Confirmat, Guatepeor existeix i els clubs, experts en el camp d'empassar-s'ho tot, ja van conjugant allò de “virgencita, virgencita, que me quede como estoy”. Però a Espanya, el virus té una mutació pròpia, com correspon a una nació tan orgullosa, tan forta, tan antiga, la més antiga del món. Una mutació que el fa únic en la seva espècie. Un dels seus efectes consisteix a amenaçar amb la llei i la justícia els jugadors rebels. Un altre afecta sobretot jugadors o exjugadors de la selecció espanyola, quasi sempre catalans, normalment del Barça i ocasionalment portadors d'una bandera catalana. Sobre ells recau un pes addicional que altres no han de suportar. Un escrutini sumaríssim d'actes, paraules, gestos, absències, bajanades, ritme cardíac... el que calgui per posar en dubte el seu compromís amb la selecció espanyola o directament per decretar que no en són dignes. Avui és notícia Piqué, però abans ho han estat Xavi, Puyol, Guardiola i d'altres. Piqué ha dit prou ara. Tenia motius per fer-ho molt abans, però no és idiota. El tracte que ha rebut, malgrat sumar 86 partits internacionals i un balanç espectacular, hauria de posar Espanya davant el mirall. Perquè no són quatre brètols a Twitter i el sector més groc de la premsa de o del Madrid; això és fer-se trampes al solitari. Hi ha un concepte d'Espanya i de la relació amb Catalunya que és predemocràtic, que perviu en la llei, les institucions i els subconscients, que és dominant i que es manifesta de maneres molt diverses. El cas Piqué és un petit exemple; per a ell, una incomoditat que no li impedirà retirar-se en el mundial de Rússia amb 31 anys; per a Espanya, una paranoia de vergonya aliena, símptoma d'un problema molt més greu. El seu problema. Perquè els catalans ja estem en una altra guerra.