Gerard Piqué ha dit prou. Està tip de xiulets, de crítiques sense cap mena de justificació esportiva i que es miri cada gest que fa amb lupa, buscant-li alguna intencionalitat política. I ha dit que deixarà la selecció espanyola de futbol després de la disputa del mundial del 2018. Un anunci amb una previsió de gairebé dos anys, que des que el va fer diumenge a la nit després de l'Albània-Espanya ha acaparat bona part de l'atenció del món del futbol.

Piqué no és un sant, mediàticament parlant, i s'ha ficat tot solet en molts embolics quan no en tenia cap necessitat. Però en aquest cas, no ha fet mai res per guanyar-se l'animadversió dels seguidors de la roja. Cal recordar que els xiulets, en els entrenaments i en els partits, van començar després que Piqué es referís al Madrid esmentant Kevin Roldán en la celebració del triplet del 2015. Per als que el Real Madrid és Espanya –aficionats i periodistes–, allò va ser imperdonable. I manifestar-se en la Diada, encara més. Ara que Piqué diu que plegarà, molts dels que li han buscat les pessigolles en cada gest que feia, miren cap a una altra banda, com si no anés amb ells. Volien tocar la moral a Piqué, a veure si afectava el seu rendiment amb el Barça i poden acabar perdent d'aquí a dos anys un dels millors centrals del món amb només 31 anys. Ara toca fer-li la pilota i que s'ho repensi. Ens divertirem.