“«Yo soy español, español, español!»”
En el convit d'un casament celebrat a una ciutat ibèrica on bona part dels comensals ignoren els textos de Larra, un gavià amb anhel de testificar la seva heterosexualitat espanyola, m'etziba entre convidats vinguts d'aquesta pàtria on el sol s'ha post per no tornar, si havia celebrat el gol d'Iniesta contra Holanda. Pregunta trampa amb dues hipotètiques respostes que inclouen seguir buidant el llobregant amb ordre i cautela. En primer lloc, puc treure la bèstia del català fastiguejat de fer pedagogia a cavernícoles d'iPhone, i reafirmar que el gol de Stamford Brigde va ser el més celebrat de la història moderna del barcelonisme; però si el meu costat cristià domina la meva ira, puc arribar a reconèixer la veritat tot esperant que el troglodita amb gomina desenterri el gris dins l'amalgama dels seus colors maniqueus: Espanya va ser millor i havia de guanyar pel bé del futbol. Així de senzill. A més, podria adornar les dues respostes amb l'apunt d'un país culturalment subdesenvolupat en tant que els èxits del futbol eren motiu per no parlar de catàstrofes econòmiques i socials. Si he d'abandonar el llobregant sempre és millor morir matant.
Finalment, per allò d'homenatjar en Xirinachs, el Fossar de les Moreres, i l'ebrietat d'en Pla, escullo la primera opció i el comensal del braç en alt vomita una al·legoria dels genitals femenins, i allà, penso amb la determinació d'en Piqué d'enviar-los al Perejil perquè topin amb un enemic que els ajudi a refer la seva identitat malmesa. I és que, Gerard, hi ha una part d'aquesta Espanya que no et mereix, un país que faria fora Unamuno, Larra, Machado, Valle Inclán, Lorca, Gil de Biedma, Martín Santos i Cadalso, perquè, al cap i a la fi, no es tracta de si ets català, basc, madrileny o extremeny, sinó de si comparteixes la seva visió d'Homo erectus que ha sortit d'Atapuerca per buscar una femella amb qui copular i, un cop satisfet, torna al seu cau fosc on resideix sol amb la seva parca veritat. Ja ho canta Sabina quan versiona Francesco de Gregori: “Máter España, quién te ha robado el siglo XXI?” La pregunta, evidentment, és retòrica.