Avui comença la 52a edició de l'ara anomenat ral·li RACC Catalunya-Costa Daurada. Just la meitat d'aquestes edicions hauran estat puntuables per al campionat del món de ral·lis des que es va aconseguir l'ascens, el 1991. I si s'arriba a aquesta xifra és, sobretot, gràcies a l'esforç del RACC, que és qui s'hi juga més quartos i aposta per una modalitat que a poc a poc intenta revifar després d'una època de crisi que ha estat a prop de posar fi a una disciplina que ara intenta recuperar el gran espectacle que va ser.

La Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) té molt a agrair al RACC, a Sebastià Salvadó i al seu equip, ara en mans de Josep Mateu. No només per l'aposta que van fer per mantenir la cursa en temps dificilíssims, sinó per l'esforç d'innovació que van fer en uns temps en què la cotilla reglamentària de la FIA estava despersonalitzant els ral·lis fins a un extrem insuportable, absolutament desmobilitzador per a marques, patrocinadors i aficionats.

Catalunya és un país d'avantguarda en la indústria del motor malgrat els ofecs que ha patit des del 1936. I ho és, d'una banda, gràcies a la capacitat de crear i innovar i, de l'altra, a la persistència en la millora, en l'autoexigència. El RACC n'és un exemple remarcable i, per sort, no l'únic. Gràcies a això, el que podria ser un vulgar ral·li més és una cursa amb una valoració excepcional.