Editorial

L'EDITORIAL

Un èxit que no s'ha de menystenir

Si el bronze l'hagués guanyat Espanya aniríem plens d'històries sobre la lluita i el sacrifici d'aquests esportistes

La selecció catalana va guanyar ahir a Holanda la medalla de bronze en el campionat d'Europa de corfbol. Aquesta frase, canviant catalana per espanyola, el color de la medalla i corfbol per futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, waterpolo o hoquei sobre herba l'acostumem a llegir o a sentir moltes vegades. Aquesta vegada, però, la protagonista és la selecció catalana i l'esport, el corfbol. És molt probable que aquest resultat provoqui somriures i ironies en els quals es barregi des del menyspreu fins a la mala fe passant per la ignorància.

La Federació Internacional de Corfbol va reconèixer oficialment la catalana, que va debutar en un mundial el 1999 i en un europeu el 2002, l'any 2005. El 2012, la federació catalana va ser fundadora, amb 28 federacions més, de la federació europea, que ara té 32 afiliats. La Federació Internacional de Corfbol té 67 federacions afiliades i la catalana, amb 15 clubs i 700 llicències, és ara la tercera d'Europa i va ser quarta en el mundial del 2011. A Holanda ha guanyat el bronze lluitant contra seleccions de països com Holanda, Bèlgica, Portugal, Anglaterra, Rússia, la República Txeca, Alemanya, Polònia i Turquia. Que el corfbol no sigui un esport gaire conegut a Catalunya, i menys a Espanya, no significa que s'hagi de menysprear. Si el bronze l'hagués guanyat Espanya, aniríem plens d'històries sobre la lluita i el sacrifici d'aquests esportistes anònims.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)