Ney­mar és boníssim. Excel·lent, fins i tot. Que ningú s'equi­vo­qui. El bra­si­ler, avui, és un dels millors juga­dors del món i, per qüesti­ons d'edat, serà el número u ben aviat. Indi­vi­du­al­ment, amb la pilota als peus, és gai­rebé únic, tot i que, és cert, té marge de millora com a mem­bre qua­li­fi­cat d'un grup. Segu­ra­ment per això no pot tos­sir encara a prop de Leo Messi i, segu­ra­ment també per aquesta cir­cumstància, es gene­ren debats sobre si és o no l'hereu del 10.

Però Ney­mar, al marge dels sis gols i les set assistències, té unes altres estadísti­ques que pre­o­cu­pen: en els quinze par­tits que ha jugat aquesta tem­po­rada ha vist ja set tar­ge­tes gro­gues. Set! En la lliga, qua­tre tar­ge­tes en deu par­tits (Leganés, València, Sevi­lla i Màlaga, les tres dar­re­res en els tres últims par­tits) i en la Cham­pi­ons, tres en cinc (Borus­sia, City i Cel­tic). És a dir, a una del des­cans en la com­pe­tició domèstica i ja amb un cicle com­plert a Europa. Ni el defensa més car­nis­ser...

A Glas­gow, dime­cres, la va bus­car apro­fi­tant la clas­si­fi­cació matemàtica de l'equip com a pri­mer de grup. Des­can­sarà con­tra el Borus­sia M'glad­bach i afron­tarà la fase d'eli­mi­natòries net i polit. Però per cer­car aquesta tar­geta n'havia de tenir dues. Massa aviat, no? I de pas­sada, si m'ho per­me­teu, el que es va veure a Escòcia al vol­tant de Ney­mar i del seu mar­ca­dor, Mikael Lus­tig, no va ser gaire agra­da­ble. Resu­mint: minut 60, pun­tada de peu del defensa i pro­testa del davan­ter; vuit minuts després, empenta sense pilota del bra­si­ler al suec, bara­lla de car­rer nas con­tra nas i tar­geta per a tots dos. Bus­cada. I rebuda. En el 71, nova pun­tada de peu, ara de Ney­mar a Lus­tig per ten­sar la corda més del compte. Qua­tre després, cap al ves­ti­dor. Canvi per Arda. Luis Enri­que, com tot­hom que estava mirant el par­tit, va témer per l'expulsió. Fins i tot la sor­tida del camp va ser arris­cada, tra­ient-se les canye­lle­res, amb un cami­nar lent i rep­tant Lus­tig i el Cel­tic Park.

Tot­hom pot enten­dre que la paciència de Ney­mar s'esgoti davant les pun­ta­des de peu dels rivals, però la situ­ació actual no és accep­ta­ble. Haver rebut set tar­ge­tes en aquests moments de la tem­po­rada no és jus­ti­fi­ca­ble. Enca­rar-se amb el tarannà dels bai­xos fons, tam­poc. Raki­tic també la va forçar sense gene­rar cap soroll. Ser un per­ma­nent mirall per als nens i ofe­rir aques­tes esce­nes, pena­litza. No és bon negoci que tots els àrbi­tres, esta­dis, afi­ci­o­nats, juga­dors rivals i mit­jans de comu­ni­cació li hagin pres la matrícula. No és bo per al Barça ni, sobre­tot, per a ell. L'allu­nya de l'objec­tiu, del per­so­nal i també del col·lec­tiu.

En aquest sen­tit, sem­bla infan­til haver d'accep­tar l'argu­ment al vol­tant de la per­so­na­li­tat i el caràcter de Ney­mar per jus­ti­fi­car els seus com­por­ta­ments. Els seus orígens al car­rer l'han dotat d'una valen­tia impròpia en un noi amb tan poc xassís, però als 24 anys segur que ja està capa­ci­tat per foca­lit­zar les ener­gies en l'exhi­bició del seu mera­vellós fut­bol sense la neces­si­tat d'inflar el pit més del que és neces­sari. Ney­mar és con­ducció, dri­blatge, velo­ci­tat, habi­li­tat... art, en molts moments. Fer el que és capaç de fer amb la pilota és la millor arma per fer petits els seus opo­nents. I algú li hau­ria de fer veure. El fut­bol de Ney­mar serà can­di­dat a la Pilota d'Or; la seva posada en escena li pot pren­dre.