En aquest immens cor que té el barcelonisme, sembla que també hi té cabuda una desproporcionada misericòrdia cap al Madrid, després d'observar amb deteniment que per segon any els amos del vestidor del Camp Nou han tornat a donar vida al seu rival.

L'any passat, quan el tenien ben collat, un seguit d'actuacions proposades des de la banqueta i després perpetrades a la gespa van permetre un 1-2 sorprenent quan el Barça ho tenia tot lligat. El Madrid, és clar, no va guanyar la lliga, però la pujada d'adrenalina de ben segur que el va empènyer a Europa a signar un desproporcionat èxit, immerescut per la proposta futbolística, però més que meritori tenint en compte el resultat final.

El Barça, en aquesta obra de misericòrdia, i resseguint els passatges del nou testament, sembla sempre a punt per donar menjar al Madrid famolenc i aigua al Madrid assedegat. No, no hi ha ni rastre de l'instint assassí que un dia el va fer invencible. Aquests actes misericordiosos potser ara no es giraran en contra dels culers, però que tot no sigui una tendència.

A mi em va semblar imperdonable que el Barça deixés escapar el partit, però crec que va arribar a ser groller de la manera com això va succeir: una falta innecessària comesa per un jugador, Arda Turan, que no sembla que estigui, ni aquí ni enlloc, i una defensa d'una falta que hauria de fer sortir els colors als mateixos que inflen el pit quan una jugada d'estratègia treballada al camp d'entrenament acaba en gol en un partit.

Si hi ha una falta en el darrer alè i l'equip rival és el Madrid, pregunta: en un percentatge d'un 99%, a quin cap anirà la pilota per ser rematada? Si no l'han expulsat o està de baixa, aquest nom és inqüestionable: Sergio Ramos.

La defensa que es va establir per impedir la seva rematada és tan lamentable com la que va perpetrar fa tres anys l'Atlético de Madrid en la final de la lliga de campions, en què un gol de Ramos va servir per empatar el partit i conduir-lo a la pròrroga amb el final que tot sabem.

Segur que Javier Mascherano era, i és, la millor aposta defensiva per aturar una rematada de Sergio Ramos, sense cometre penal? A mi em sembla que no, i no perquè tornés a relliscar (segon cop que ha passat: les seves relliscades han cotat al Barça aquest any quatre punts al Camp Nou), sinó perquè no és un jugador que en aquest tipus de jugada vagi bé de cap. Imperdonable. Una de les jugades que saps que et faran, perquè te la faran, no estava preparada.

Els actes d'altruisme i misericòrdia el Barça els canalitza molt bé a través d'Unicef i col·laborant amb La Marató de TV3, però al camp i contra un rival que no necessita gaire, ans al contrari, necessita res, un petit error, concedir aquest avantatge no és per estar satisfet de la planificació.

A banda hi ha el joc, aquest futbol ensopit, que posat al costat del d'un altre rival que és un mestre en allò de no jugar a res fa que tinguis molts números d'acabar perdent. El Barça té jugadors per practicar un futbol millor. No crec que se li reclami el que el seu entrenador ni sabria com fer ni vol, però sí que se li pot exigir jugar millor a futbol. Ara ha tornat Iniesta i tot pinta millor, però sense Iniesta segueixo pensant que hi ha suficient qualitat per jugar bé a futbol i no brindar aquesta mediocritat de partits que sempre acaben donant vida a un rival al qual has pogut enterrar o, com a mínim, passar-hi per sobre.