Ara parlarà el soci
Messi ha tornat a rescatar el Barça. Aquesta ja és la seva principal funció. No ho dubta ni ell. Un s’imagina el Barça sense Messi i de sobte l’equip cau a la meitat de la classificació. I no crec que sigui una exageració.
També és cert que si els jugadors fitxats rutllen i s’acaba de concretar el cada cop més impossible fitxatge de Coutinho, tenint en compte que el Liverpool s’ha tancat en banda, no descartem que la cosa pugui pintar bé.
Arriba l’aturada i el marc és el següent: el Barça és colíder, Messi segueix sent la llum i aquesta nova màquina de generar futbol com mai no s’havia vist, anomenada Madrid, ja s’ha deixat dos punts. Catorze dies perquè cadascú ho visqui de manera diferent a casa seva.
Un cop tot es calmi, el soci del Barça tindrà l’oportunitat de parlar. El club fa mesos que està callat, però el soci ara parlarà. Divendres vinent, dos socis s’acostaran a les instal·lacions del club per iniciar una moció de censura.
El futbol i els resultats del moment i els fitxatges a la desesperada potser podran aplacar uns dies l’enuig que s’ha viscut aquest estiu entre el barcelonisme, que no dona crèdit de com n’ha estat, de dolenta, la planificació. Un estiu que passarà a la història per posar en pràctica un model que sempre s’ha criticat des d’aquí.
Hi ha una gran indignació en el barcelonisme i malgrat que soc incapaç de calibrar-la en nombre de suports, sí que m’atreveixo a dir que el seguidor culer no aprova el que està passant aquest estiu. D’igual manera que els gestors del club el 2008 pensaven que la moció no aniria més enllà de l’hotel en què es recollien signatures, potser els d’ara també s’emporten una sorpresa.
És cert que no s’han vist mocadorades ni crits públics contra la directiva en les darreres setmanes, però això no pot fer pensar dins de l’entitat que la gent està calmada i que els bons resultats de començament de campionat ho matisaran tot. Greu error. Crec que no estem en un moment de qui dia passa, any empeny. Aquí s’ha viscut un estiu de pel·lícula de por, amb unes estructures professionals que no han estat a l’altura de les circumstàncies i des de la directiva no s’ha enviat cap missatge, s’ha deixat tot a la improvisació i a treure el xec per pagar insultants quantitats de diners, malgrat que es vulgui justificar que el mercat ha embogit. Bé, segur que està descontrolat, però el Barça hi ha col·laborat de manera exponencial.
Que no sorprengui ningú que des del soci arribi un vot de desaprovació contundent quan s’iniciï la recollida de les signatures. I pitjor encara, que es faci una lectura erràtica des de la junta en cas que els promotors no arribin a les 18.000 que es necessitaran per tal que es voti la moció de censura, perquè si el club (la directiva) pensa que els resultats ho podran tapar tot, potser si no arriben ara sí que calaran foc al Camp Nou com fa anys que no es veu.
Un cop més, i com ja es va subratllar l’estiu del 2015, més que un bon gestor, el Barça necessita lideratge, i en aquest estiu desesperant i mancat de criteri, el que menys s’ha vist és un líder que expliqui, aclareixi i respongui a tots els dubtes que s’han produït per uns fets que han fet posar el pèls de punta als aficionats a causa de la falta de planificació del club.
El Barça (la directiva) ha optat pel silenci, per deixar passar els esdeveniments i confiar que la pilota ho arreglarà tot. Messi, que és inqüestionable, hi ha ajudat. El soci ho agraeix, però a partir de l’1 de setembre, potser s’expressarà d’una altra manera.